La nina

Un relat de: mermalada

És la nina més maca del món
Té uns ulls de vidre de un verd intens
Però esta trista perquè no li es permès plorar
Té uns llavis sublims i vermell com al sang,
Però esta trista perquè no li es permès somriure
Té unes mans perfectes femenines i blanques, de pianista,
Però esta trista perquè no li es permès tocar.

Amaga un petit cor,
però es veu obligada a no fer-lo bategar,
a no fer-lo sentir..
Ella ha de fer bonic, ha d'aparentar

Comparteix prestatge amb un cavallet tronat
I un soldat mutilat.
Enveja les seves imperfeccions, els seus errors,
Els enveja perquè tenen data de caducitat.

Ella tan sols és la nina més maca del món...


Comentaris

  • et posu un 10 ;)[Ofensiu]
    Perestroika | 06-03-2005 | Valoració: 10

    mha agradat molt. sobretot quan dius tot allo que no te permes fer, l'he trobat realment molt bo!felicitats!

  • pk ets la meva nina, pero amb sàng a les venes[Ofensiu]
    bategar | 06-03-2005 | Valoració: 10

    mermelada, la meva nina, la dels meus ulls, per que continuis escrivint amb tanta intensitat com fins ara. que no pensis amb la mètrica, ehhh i que transmetis amb les teves paraules, el missatge. que t'estimo molt. però a tu el contrari de la nina has de sentir. felicitas!!! veus

  • molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 06-03-2005 | Valoració: 10

    Es molt bonic el teu relat.
    Es descrit a la perfecció , lo que es una nina.
    m'agradat.

Valoració mitja: 9.6