tot buidant botelles

Un relat de: bategar

Tot va començar en aquell bar, recordes?
El cambrer et va demanar què prendries i tu no vas saber contestar.
Es va sorprendre, tu et vas aixecar, vas agafar l'abric i te'n vas anar.
Vas entrar a la botiga de la cantonada, vas agafar un grapat de botelles i vas anar a seure't al banc de la plaça.
A l'obrir la primera botella, et va venir al cap el 1r cop que vas anar en bicicleta, et senties feliç, lliure!!
A l'obrir la 2na et va envair el record de quan et van caure les dents, et feia mal però no hi pensaves quan, al dia següent, sota el coixí tenies un grapat de bales de colors, que tant t'agradaven.
A la tercera, el dia que et van regalar aquell vestit tan bonic el dia del teu aniversari, semblaves una princesa.
A la següent, el famós dia en què el noi que tan t'agrada et va xiuxiuejar a cau d'orella que t'estimava., se't va acostar i et va fer un petó a la punta del llavis.
I així vas anar obrint botelles: el viatge de final de curs, l'obra de teatre, el dia que vas guanyar el premi de fotografia...
I en arribar l'ultima...no la vas voler obrir, per una estranya raó, vas fer un forat i la vas enterrar. Al teu voltant hi havia un grapat de botelles, plenes de sensacions, sentiments, il·lusions...
Però tu ara et senties buida, com les botelles del teu voltant.
Llavors vas anar recorrent amb la mirada cada una de les botelles, et vas aixecar i vas anar al bar, vas cridar el cambrer i li vas demanar un suc de pinya. I mentre te'l bevies et vas adonar del significat de cadascuna de les botelles buides de la plaça i amb cada glop de suc, t'omplies de força.

Comentaris

  • aix com t'estimo....[Ofensiu]
    mermalada | 12-12-2005 | Valoració: 10

    la meva tallada de lluna....
    Gràcies maca és un escrit presciós. M'agradarà tornar a omplir botlles si tu ets al meu costat per dir-me que ho puc fer, per abraçar-me quan decaigui i per renyar-me i escridassar-me quan no m'hi esforci... Perque ja ho spas nena t'estimo com d'aquí la lluna i el viatge de tornada també!!!
    Petons i una abraçada de aquelles estranguladores,
    Marina