la mort d'una veu

És cru i dolorós. Les paraules i els versos són tallants i secs. Com el cor de la mare.

A vegades ens hauriem de posar en la pell d'altres persones per entendre tot el que porten dins.

Un barret per vos.

Salz.

que t'he vist.
La mort d'una veu... Què és el que demanava la mare? Una mica més d'atenció? Potser un xic més d'amor per part del seu fill? Um.... Tampoc costa tant donar-ho oi?

M'ha agradat força, sí senyor.
I si al final de la conversa telefònica el fill plora... no sé, no sé, potser que té raó la mare.

Petons nin!!

parc en paraules i eixut en adjectius.
Un retrat magnific i d'una mena de bellesa que sols la vellesa compren del tot.

Si, és molt dur.
La teva narració fa que el lector, de seguida capti el missatge i se li trenqui el cor.

Un poemàs.

Hola vaig comentar ja el teu poema, però avui es per donarte les gracies per el poeme que esta dins del comentari d,un meu poema.Saps es molt encertat. el cert es que quan surts del dol d,un trencament el record es el mes maco.
Però la gent amb qui has compartit no s,oblida mail.
Un peto.

Ens intrudueix en una espiral de dolor, confussió... és realment impactant, dur i directe, no feien falta preàmbuls.
Trist però genial.

Fort, dur...

maquíssim...

petonassos!

AnNna

p.d: perdona per no fer un comentari una ´mica més vestit, però estic bastant rallada!

p.d.d: et convido a llegir els 4 relats nous que he penjat fa poc!

Un crit que s'escola en la distància. L'enteniment que no és possible.
Mort la veu, es talla el diàleg. La impotència envaeix la connexió, només queda el dolor vessant llàgrimes per tot allò que s'ha dit i pel que no s'ha dit...
Qui diu que les relacions siguin fàcils? No ho són tan sisquera amb les persones que més estimes.
Tots ferim sense voler, controlem sense adonar-nos-en. Tots escapcem ales i tallen somnis alguna vegada...

Un efecte impressionant que sacseja amb força.
Has copsat moltes sensacions i sentiments amb poques i encertades paraules.

Una abraçada!

molt dur i bell a l'hora.
Enhorabona instants, has sabut copsar la desesperació, el dolor, i les ànsies de llibertat indisociablement unides a les relacions...

Una forta abraçada!!!

Es realment impactant. LLegir-lo i plora,

i molt líric, el dolor atrapat en un instant, que esdevindrà un negre forat en la memoria.
Deliciós.

No tinc paraules...sencillament brillant.

impresionant

M'has deixat el cor encongit, com feia temps que cap poema ho aconseguia...

el meu amic Becari... un poema abgoixant, colpidor, que batega entre el misteri i la suposició del lector, conversa dura i jeroglífica de sentiments creuats...
no et quedes indiferent després de llegir el poema, només la paraula mare... ja et fa saltar el cor.
fantàstic com sempre, amb versos curs que creen un ritme trepidant que et llencen a l'interrogant i a la tendresa...
una abraçada, Pau!

que crea una atmòsfera angoixant. almenys a mi m'ho ha semblat.

fantàstic