Cercador
Com deia aquell geni, amistat
Un relat de: mermaladaAvui la bombolla de l'atzar m'ha deixat als teus peus,
Tan petita, tan indefensa i espantada,
Que has deixat de banda l'orgull i m'has acaronat.
Com deia aquell geni,
la gent no acostuma a pensar en l'atzar
És cert que a vegades no ballo al teu ritme
Que freqüentment l'encant desapareix entre el mal humor,
Que amb un taló d'agulla trepitjo la ferida més profunda,
Que segueixo el meu camí sense fer cas a les teves dreceres
I que quan em perdo no crido mai el teu nom.
Com deia aquell geni,
espanta pensar quantes coses escapen del nostre control...
Però avui m'he preguntat, i si no t'hagués conegut?
Potser volaria com cada dia pel meu món
Però tal vegada al tornar-ne no hi haurà ningú esperant-me
Potser viuria les emocions mai descrites,
Però qui les entendria al explicar-les en el llenguatge de les rialles ?
Com avui m'ha dit el meu inconscient,
Gràcies.
Dec pagar un quota elevada al destí,
Per tal de que a vegades em regali grans descobriments
Per tal de permetre'm abraçar-te en nits tristes,
Per instants d'extravagància al límit i diversió pura,
Per xerrades inoblidables, per silencis necessaris.
Com deia una somiadora,
Es tracta de aconseguir una pau, sense armes.
Rialles,
Embranzida,
xiuxiuejos,
préssecs,
i sobretot, crispetes amb poma
Comentaris
-
EnamorantLaLluna | 04-09-2006
Crispetes amb poma.
Contundent, precís i tan màgic.
Jo també pago un alt preu al destí per poder compartir el meu camí a la vostra vorera...
... Agafem-nos de la mà. -
amistat[Ofensiu]bategar | 19-07-2006 | Valoració: 9
hola noia, com ja saps m'agrada molt poder llegir els teus escrits!!!! t'has lluït, és molt bonic. un petó immens!!!
-
un poema...[Ofensiu]Capdelin | 31-05-2006 | Valoració: 10
en prosa... diferent, rebel, modern... i amb un final alliberat, saltant les normes i jugant amb les paraules...
no sé si t'ho va dir aquell geni: "no pensis en l'atzar; escriu, escriu, que ho fas molt bé!" je je
una abraçada -
Un descobriment, una abraçada...[Ofensiu]angie | 31-05-2006
M'ha agradat molt el teu poema, un cant a l'amistat, paraula emprada sense sentit moltes vegades i infravalorada en molts moments d'aquest camí. És difícil descobrir-ne de noves, de les bones, cal obrir-se i sortir de la bombolla per aconseguir-ne i quan les tens a prop, la pell és com la del préssec (com molt bé inclous tu als darrers versos), és palpable, fa olor i t'impregna...
Hi ha versos fantàstics en el teu poema i m'ha emocionat, la qual cosa s'agraeix en llegir poesia :
"Dec pagar un quota elevada al destí,
Per tal de que a vegades em regali grans descobriments
Per tal de permetre'm abraçar-te en nits tristes,
Per instants d'extravagància al límit i diversió pura,
Per xerrades inoblidables, per silencis necessaris."
La quota de manteniment de l'amistat és mostrar la mà oberta i tenir-la preparada per compartir tot el bo i el dolent... El destí el modelem nosaltres i la quota la recuperem, sense cap mena de dubte, quan l'amic ens ensenya la seva mà...
Un plaer llegir-te!
angie
Valoració mitja: 8.25
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El despertar dels arrogants
- Regal no retornable passats els quinze dies
- Com deia aquell geni, amistat
- Tallada de lluna
- No ploris avia meva! no ploris...
- La nit en que Peter Pan es va fer gran
- La nena que no volia jugar a papes i mames
- El Càstig
- Ciao amore
- Els cecs
- Indiferència
- Quan el sucre es torni amarg
- La nina