Cercador
Recordant flors
Un relat de: L'anònim GharN- Compartir:
Recordeu quan éreu petits? Sí? Tot allò que semblava més gran, aquell terrorífic tobogan (el gran) on tansols els més valents s'hi sabien tirar, aquelles competicions al pati que, més que futbol, eren un cúmul de nens que s'ajuntaven per abraçar a patades la pilota. Aquelles tardes en què mai t'avorries, per molt que semblés que no feies res. Aquella il·lusió per poder fer un "dibuix lliure" que, després, mai sabies què posar-hi. Aquelles classes, que ja mai més recordaràs sinó pel mal alè del professor, per aquells suposats maltractaments que paties i la por que t'inspirava no haver fet els deures al moment. Les més de mil frases copiades idènticament als patis, quan havies fet -o t'havien encolomat- una malifeta. La il·lusió que vingués l'estiu, i la de trobar-se el menjador parat de regals, o què me'n dieu de fer cagar el tió? Quants pals d'escombra improvitzats llençats a les escombraries... Èpoques màgiques, on els teus desigs no abastaven més que els primers cinc minuts que vinguéssin. "Ja hem arribat?" Repetiem quan ens haviem cansat o marejat del cotxe.
I, finalment, després de tants anys de voler-ho, ara ja som nens/es grans. Ens hem fet grans, i ens agraden coses de grans, no de petits. Però, tornar a sentir la il·lusió, tornar a riure perquè sí com abans, tornar a recordar flors del camp de la teva vida, aquelles que agafes i comptes els pètals per descobrir que, si és cert el que diuen, al final seràs feliç.
Comentaris
-
Hola!![Ofensiu]natasha | 08-08-2006 | Valoració: 10
Bones! No havia llegit res teu i després de llegir-ne varis he decidit comentar-te aquest perquè és directe i a la vegada melancolic, poètic i la veritat és que m'encanta com escrius! Aquest text m'evoca a la infància i, efectivament, la il·lusió per instants que amb el temps segueixen tenint màgia però no la d'abans, el mateix amb les pors i els temors; però de vegades està bé treure el nen que tots portem dins i aprofitar/viure les situacions com feiem abans. (quin comentari, ni que tingues 60 anys!! xDD).
Un petó.
-.-NaTaShA-.- -
Inevitable no llegir-te....[Ofensiu]Noia de vidre | 07-08-2006 | Valoració: 10
gràcies per tornar-me dur al meu antic paradís... besades
-
No sé pas[Ofensiu]Perestroika | 07-08-2006
si t'havia comentat mai, però avui porto una estona dedicada als teus relats.
I aquest m'ha tocat. Suposu que deu ser la nostàlgia que fa de les seves.
Un relat simple, on no ha calgut buscar expressions de pes literari però que de ben segur han provocat un somrís a tot aquell que l'hagi llegit.
A qui no li ha passat la seva infantesa per davant barrejada entre aquestes linies?
Gràcies per fer-m'hi pensar.
Molts detalls suposu que tots els compartim, em quedo amb el dibuix "lliure", m'ha fet sentir bé.
Encantada amb la teva manera d'escriure, segueixo voltant els teus relats. Afegint aquest als preferits, per si un dia torna la nostàlgia.
Un petonàs!! -
És un viatge...[Ofensiu]Ze Pequeño | 03-02-2006 | Valoració: 10
Aquest relat és un viatge per la memòria i els records. A mida que anava llegint, m'apareixia un somriure estúpid als llavis, i m'anava veient a mi mateixa, copiant cent vegades "no hablaré en clase".
Personalment, sóc del parer que mai no hauriem d'oblidar del tot la infantesa, els jocs, la innocència. Perquè, fent el cap, en el fons tots portem un trocet d'aquell/-a nen/-a que vam ser un dia.
Un relat preciós, que m'ha dut fins a llocs i moments que creia ja oblidats.
Un barret per vós, ple d'entrepans de nocilla.
Salz. -
rbbarau | 21-01-2006
M'ha agradat molt el final. I el títol també m'ha cridat molt l'atenció.
És bonic recordar..
-
records...[Ofensiu]mermalada | 19-12-2005 | Valoració: 10
Perquè mirar enrere no representa sempre posar-se trist sinò recordar allò que en el seu dia ens feia tanta il·lusió i descobrir que tampoc em canviat tant tot i que ara volguem ser grans. M'ha agradat molt.
Valoració mitja: 10
l´Autor
35 Relats
112 Comentaris
43704 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Els núvols de pluja i de llamp queden pertot arreu, al meu voltant. Llamp que ens espanta i ens fascina, núvols que alhora prometen dur i endur-se els pitjors malsons que tinguem. La pluja ens ajuda a dormir, i després d'acompanyar les nostres veuetes que pensen i es tornen vives, després de deixar el planeta dels somnis aleshores ens llevem, i de tornada a la rutina ens pensem que tot serà per sempre. M'agrada mirar els teus ulls, al metro... són... són com els núvols de pluja i de llamp.Aquí hi teniu moltes més coses meves, tot i que no sempre en català... coses del guió.
Núvols de pluja i de llamp
O bé, si voleu dir-me quelcom, jordi.gharn@gmail.com