Tallada de lluna

Això són versos per una amiga
que un dia, mentre viatjava per el país de les meravelles
va provar aquell beuratge
que a estones la transformava en lluna

I en sortir cada nit,
Vetlla per als qui estima, però des de lluny,
Mai baixa a acaronar-los...
Si fes tal cosa,
Perdria el tro que les fades li van regalar.

Puc assegurar amb certesa,
Que quan torni del seu viatge astral
S'endinsarà en els meus rissos,
Recolzarà el cap tancant els ulls,
Esta cansada de pensar...
I en obrir-los ,
Ja no serà la lluna
Sinó una princesa ofesa.

Una princesa que té una guerra amb l'aire,
No vol que l'envolti ni que la lligui
El seu regne és independent.
Enveja els arbres
Perquè les seves arrels tenen una història que explicar
I ella mai es a temps de sentir-la

Malgrat tot,
Aquesta nit,
Es ficarà el vestit de cascavells,
Trepitjarà fort els gats
Fent-los sentir vius i despertant-los
D'un somni que no ha fet més que començar