Regal no retornable passats els quinze dies

Un relat de: mermalada

Obre el regal, va!
Saps que són?
No?
Són unes ales de plata.
Com que no saps que vull dir!
Si home si, segur que n'has sentit parlar...
No m'ho puc creure! Mai?
On has estat tot aquest temps?
D'acord, d'acord, no t'enfadis! Ara t'ho explico...
No són fàcils de col·locar,
Primer de tot has de deixar la ment en blanc.
La hi tens?
No riguis va! Si t'ho has de prendre així...
No m'enfado però no em facis perdre el temps!
La hi tens? Si? Doncs vinga!
Tenca els ulls,
T'han dit mai que tens unes pestanyes precioses?
Tens raó, siguem seriosos, es que no me'n puc estar!
Molt bé ara te les col·loco.
Les notes? No siguis impacient!
Ara obre els ulls lentament
Mira'm.
Les palpitacions s'han d'accelerar
Si? Genial!
Has de notar un pessigolleig a l'estomac.
Com mil formigues si...
Ara tranquil ! tranquil! Mira com t'eleves!
És la millor sensació que has tingut mai oi?
I ara per acabar,besa'm.
De res home de res, l'amor ha de ser un bé col·lectiu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer