pa de pessic

llu6na6, m'agrada la metàfora del pa de pessic, quan una menja tan dolça es converteix en un relat com aquest teu...felicitats.

Iu Lian

Que dolç, m'agrada molt!!

Qui pogués ser el noi que rebés aquestes carícies!!

Felicitats!!!

Com les onades vas i vens amb força, sense pausa. La teva poesia és moviment vital que no s´atura, que va canvia la seva forma i crea retrads que desperten el desig de ser protagonista per sempre.
Una abraçada dolça.

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

davant d'aquest breu poema.

Curt i ben intens, com el millor cafè. M'ha entusiasmat aquesta passejada entre tu i el temps, ben agafats de la mà, sense perdre-us de vista, sempre vigilant-vos mútuament, però donant-vos temps pera ser vosaltres mateixos.

Felicitats per aquesta reflexió, llu6na6. L'has encertada de ple.

Un beset molt gran i segueix escrivint perquè fas autèntiques meravelles, de debò t'ho dic.

en aquesta abraçada pe pessics i carícies, formant part d'una única cosa.
El pas del temps ens dóna tantes coses, creixem entre els instants que mai s'aturen.
Aquesta evolució que descrius em fa pensar en que jo ara veritablement cerco sense presses, aquesta metamorfosis lenta que ens permet veure molt més enllà de l'evidència i comprendre el valuós tresor dels petits detalls que ens han passat desapercebuts. Sentir-me créixer per dins, sense gaires més pretensions que sentir conscientment i aprendre de cada experiència.

El que més m'agrada dels teus poemes és la síntesis de la força dolça i ferèstega, aquesta relació tendrament apassionada amb el moviment constant de la vida...
El teu és molt més que un fantàstic joc de paraules!

Molts petons!

la fertilitat
de la dona
de la vida
de la terra
que venç el temps

l'amor para el temps
és més fort l'amor que el temps
jo ho sé que la mort ens truca a la porta
però sé també, i tu més que no pas jo, que l'amor engendra vida i més vida, cel i més cel.
no som més que un óvul no abortat i fecundat, no deixem res més tampoc, per tant, la vida la mort i el temps es besen entre si, ens besen sempre

bon cap de setmana
si puc canviaré el teclat per la piscina
la vida és la millor poesia

camina cap a la llum

ric, poètic, molt personal, com de literatura esquisida.
Què guai admetre el pas del temps com un fet natural, sense gemecs ni esquinçaments de vestits... Què guai saber créixer i madurar i avançar amb ironia suau i bon humor... L'HUMOR, la subtilesa més intel-ligent de la nostra ment.
Una abraçada.

Hola llu6na6,
La teva delicadesa m'empeny, quan acabo de llegir-te, a escriure més versos i versos. La poesia la pots trobar a qualsevol indret, en qualsevol mot, en qualsevol miratge... Només cal tenir dues habilitats sempre ben enceses: la inspiració i l'observació, tot plegat hi afageixes amor i generositat i et surt un pastís poètic immens.
Saber que tens el dret a escriure,a defensar i a declarar, per tant, em declaro aprenent de poeta i malatís d'amor per la meva llengua i el meu país.
Brindo per la teva tendresa i els teus petons tendres i amicals,
Roda03