mare

m'encanta, m'encanta!

M'agrada, em sembla un bonic joc de paraules, del "moro sense morir en mi...".

Felicitats!!

Sempre m'ha agradat la poesia que, malgrat ser tan densa, tan agrupada com si fos una mà closa amb secrets a dins d'ella. Poemes per ser llegits a poc. És bellíssim, sobretot per la vitalitat que desprèn aquesta transició perfecta de la llet de la mare devers el cos de la criatura i, amb ella, tot el seu coneixement. Un símil perfecte, rodó.
M'ha agradat moltíssim!

que la mare en ha donat, bé
per tot allò que recordem bé
per fer un poema com el teu en homentage de la MARE , millor.

(no sé què tens, ll6na6, que m'enterneixes.

Un petonàs.

Lavínia

alegro que estiguis bé lectora
treuràs obra nova?

seguim bevent la llet de la mare

feliç inici

estic descobrint la maternitat o redescobrint

si puc ho aniré poemant

Hola llu6na6,
Acabo de llegir el teu poema i la veritat és que m'he sentit orgullós de pertànyer a la família de relats. Llegir-te em dóna la força suficient per anar escrivint, per anar somiant, per anar tirant... M'agradaria explicar-te una petitesa, més o menys curiosa, és secret val? Els meu poemes sempre els començo amb el títol i, ara mateix en acabar de llegir el teu, crec que m'ha donat ales per iniciar aquest poema que tinc a punt i que he titulat :"Moments de cristall", quan hagi nascut ja te'l presentaré.

Una abraçada i un brindis per les nostres vides,
´Roda03

Però amb una força enorme! Enhorabona!

Trobo que és una poesia molt ben aconseguida, però no veig perquè s'ha de mantenir una llengua com a patrimoni, ja sigui maternal, cultural, etc. en fi, cadascú veu les coses com les veu.

M'agrada la simbologia que aboques rere el concepte mare. No només la mare que t'alleta, sinó també aquella que transmet el gran tresor que és la llengua, la cultura... les arrels. Allò que fa història i ens permet tenir la pròpia identitat.

M'ha agradat, aquesta ambivalència de la paraula.

LLIBRE

.

malgrat hem crescut i hem palpat altres pits i mil aventures... mai podrem oblidar aquella primera caseta-iglú, on la llet era l'únic aliment bàsic: llet àtona, tònica, muda, rica, plena... Encara el vocabulari no havia desplegat la seva lletania implacable, només era un simfonia blanca de fonemes i palpenta... i on mamar era l'èxtasi i la supervivència.
M'has captivat des de l'ùter de la teva poesia.
Una abraçada.

d'una mare no té temps. És etern, mentre nosaltres durem, la recordarem.

el misteri del més enllà, de l'ara i aquí, l'ahir i el després no existeixen. Al cap i a la fi els adverbis esdevenen purs deictics sense importància.

M'has fet pensar, llu6na6, en la meva mare, si és que hi ha un dia que en un moment o l'altre no deixo de pensar-hi.

Petons.

Lavínia

dec ser malal mental, els canvis em costen

de tota manera mai havia tingut tantes ganes d'acabar ni tantes ganes de viure d'amor i prou, pens que tampoc mai havia estimat tant

fa un any tenia la mare terminal, la sogra pels fils i era molt dur ara tenim els 4 pares treballant per nosaltres en una altra dimensió
la meva mare ja m'hi va presentar i em va dir que si visc bé en aquesta tambè viuré bé en l'altra, les mares, tu ja ho saps, no diuen mentides.
s'apren a viure i a estimar amb la mort

estaré molot desconectat aquest estiu

jsureda@xtec.cat

m'interessa molt la poesia, la que veig en el meu amor i la que és real, amb tot el meu respecte pels poetes oficials, però no són ells els que ara em mouen.

que vagi molt bé a Cardadeu, nosaltres marxem una setmana a Menorca, pàtria de l'àvia d'en Camus

que la felicitat us acompanyi
i moltes gràcies per tot

És impactant la forma d´abordar segons quins temes aparentment espinosos d´una manera tant brutalment esmerada i amb tanta creativitat, felicitats.

bon estiu

no només em va alletar sinó que també va ser ella qui em va ensenyar els primers mots parlats i també els escrits. Recordo com, assegudes a la taula de la cuina, em feia dibuixar el contorn de les lletres d'una llibreta de caligrafia.

Lluna, només una persona sensible com tu pot copsar aquestes coses i dir-les d'aquesta manera senzilla i plena de significat.

Enhorabona per tot el que ens transmets, per mi és molt valuós.

Gràcies,

Una abraçada,

Leela

Fins i tot ja abans de néixer a la panxa de la mare ja comencem a comprendre l'estimació amb el ressò de les seves paraules.
Xuclant del mugró de la vida i de la llengua, forjant combinacions de mots per poder començar a fer les primeres frases, en els jocs i els contes, en les reflexions i els estira i arronsa, en aquelles abraçades plenes de tendresa.
Aquest amor fet sons, aquestes arrels nostres que sempre ens alimenten...

Déu ni do tot el que estàs escrivint darrerament, veig que fas tota mena d'experiments. No saps com m'il·lusiona que mai se t'acabin les imatges, les paraules, les idees...

Una abraçada de les que escanyen!

No deixis d'escriure mai aquesta teva poesia d'arrels primitives i indomables.

Petons.


helena

No deixis mai d'escriure aquesta teva poesia impossible d'arrels primitives i indomables.

Una abraçada!

helena

la mare

Que bonic!
Recordar a la mare es un record que t'empeny!

Una abraçada!