Raó!!!

crec que al final et deixas dur per la mentida i renuncies al teu cor , a la teva "veritat"

si senyor, molt bon poema!!!

deu ni do quin tou de comentaris, eh?!?!?!?!


felicitats campió!!!!!


petons!!

" del meu cor deixo un tros
amb pany i clau tancat
des d'aquesta hora jove, a...
...l'eternitat"

Mira que tenir el cor "a trossos", pobre cor!
Ja me l'imagino fet un nyap, pobret!

I ara, seriosament, és preciós. Sempre hi ha una parcel.la del nostre món interior, que ningú pot penetrar i que resta en un jardí interior on hi guardem fragàncies i percepcions instranferibles.

Felicitats desocarrel! (arrelat al néctar de les paraules!)

Un bellíssim poema. Molt bó. Te unes metàfores genials. Un deu a aquest poema.

Una abraçada.

Arbequina.

m'encanta, és preciós.

en serio, feia molt que no llegia algo tan ben lligat, tan intens i a la vegada tan simple.

és trist, però és veritat el que dius, tothom tard o d'hora enterra les il·lusions. D'això en diuen madurar, però per mi, és començar a morir.

t'ha quedat un poema genial, mooolt macu i molt ben expressat i per la part tècnica també molt bé, té molta musicalitat

no deixis mai d'escriure coses així
et continuaré llegint

que hauries de deixar la clau en un lloc ben visible per a què ell la trobi fàcilment... desafiant la raó... perquè la intel-ligència de vegades és un mal sentit, no és de fiar i et mata i et mata fent-te... esperar!
una abraçada.

quan la raó es distreu el sentiment s'escapa i fa de les seves...

Ai la raó! Ai el sentiment!

A qui escolto? A qui?

Des de fóra però, hi ha un magnetisme tan potent que massa vegades el cor, ferit de tants combats,

torna a donar una puntada de peu a la raó i fuig, perdut, a la recerca del paradís perdut.

Òperes, novel.les, poemes, tot, tots plens de desvaris lluitant contra el dictador.

Va! que la poesia s'ho mereix i també els teus somnis.

Montse

que el sol no et cremi

però recorda que si tu vols.. els somnis són reals....

muaksssssssss

Espero que aquest espai dins del cor que tens arrecerat de tanta raó i seny, no deixi mai de somiar...
M'ha donat la sensació d'anar endavant i endarrera en el temps; estem programats per adquirir cada cop més seny i deixar-nos guiar pel cap que ordena i dicta. Però aquell somriure juganer i lliure de la infantesa, l'alegria desfermada i els somnis més preuats mai s'haurien de perdre.
En general la societat associa massa vegades cada etapa de la vida amb el què és o no correcte. Pautes, normes de conducta, estructures preformades.

Del meu cor deixo un tros
amb pany guardat
des de aquesta hora jove, a...
...l'eternitat.

Em quedo amb el ressò d'aquest versos repicant als quatre vents la força, la il·lusió i la fermesa del teu propòsit.
En el meu cas, jo també sempre voldria sentir dins meu l'ombra de la cabra boja fins a l'eternitat...

Sobre el teu comentari al meu poema:
Ja sé que el món de la pagesia és tan dur com arriscat. Per cert aquestes darreres gelades ja han tornat a fer de les seves...
Si no hi ha un canvi molt espectacular, cada cop està més fotuda la supervivència de la gent del camp (almenys la del "petit" pagès).
He estimat la terra des de sempre; tinc el cor partit entre l'horta i el secà...

Una abraçada!

finalment per la bellesa. Molt bonic el poema...
M'han agradat molt les teves raons i que sempre en tinguis per escriure.
1abraçada. ESPIRAL.

...has creat uns versos meravellosos fins i tot han copsat l'atenció de la web. No et puc dir res més, no puc! ho sento! però tampoc vull deixar-te de valorar com a gran poeta que et considero.

..Es del tot necessari..substituir el seny..la raó..
per la rauxa..El dogmatisme de la raó ..trenca la part més vital..de l'home..els sentiments..els més
profons..els que anomenem..somnis.
..Cal viure l'instant..de la forma més plaent..
..

Si vols guardar un "tros del teu cor", és perquè sempre vols estimar.
És preciós !
I que la Raó i el Seny no et privin de Somniar !
Felicitats.
La lleidatana , Núria.