Ulls que cremen

Força bon poema, m'ha agradat. És força colpidor i sentit. En destaco aquests versos (la primera estrofa m'ha agradat més):

"sort del teu ull travessant la misèria,
per convertir-la en poesia,
en bellesa animal i pura,
en foc que crema en els nostres ulls."

Ben bé això és el que és un poeta, aquell que va més enllà i mira amb uns altres ulls per després fer-te veure en els teus. Hi ha gent així i l'admiro.

Petons!!

he estat sense ordinador i no he pogut contestar-te!

Que bonic el relat!Tens molta raqó. La naturalesa ens parla el més bell poema d'amor mai imaginat.

A mi em consola i em "cura"les ferides en contemplar el moures de les fulles, Que estrany, oi? perdona i un petó molt dolç!

...com el teu missatge crea tota mena de visions. Expectacular! Entremig de les teves paraules surgeix el nom d'un poeta, quin?
Fins ara i una abraçada.

quin miracle!

Els que els podem gaudir, no sabem el què tenim, oi?

Els ulls de la ment, aquests poden veure fins i tot allò que no veu ningú.

gràcies pels teus comentaris i la teva generosa amistat, helena.

una abraçada!

No és el primer poema sobre la poesia que llegeixo, però sí que és, potser, dels més originals. Altres es decanten cap a expressar l'amor a la poesia, el teu es contenta en expressar-li gratitud (implícita, ja que et dius que ella, la poesia, és una sort...).
És una actitud humil, de reverència, potser per aixó, la millor declaració d'amor: la desapassionada.
Aquest poema m'ha colpit. Esta molt ben fet i no perd l'oportunitat, tot i el missatge, de ser liric.

Una abraçada i fins aviat.

Arbequina.

així són moltes vegades les paraules que sorgeixen de la contemplació de la vida al nostre voltant i que embolcallem de poesia, com tu has fet tan bé.

Avui també he vist que tu vols marxar, que ens vols abandonar. Espero que no sigui per aquest comentari que precedeix el meu i que m'ha semblat ben desafortunat. Recordes el que parlàvem un dia? Que no val la pena posar-se a l'alçada (o millor dit, rebaixar-se a l'alçada) de qui no sap tenir tacte ni consideració cap als seus companys. Així doncs, espero que no en facis cap cas i que t'animis a seguir escrivint, perquè fas poemes molt bonics!

I gràcies també per les teves paraules, sempre tan amables i exageradament elogioses!

Una abraçada ben gran.

no magrada gens..

Veig aquest poema a la primera pàgina d'un llibre d'un gran poeta o poetessa. Poemes que cremen a les mans i passen directes a formar part d'un.

la poesia ens fa viure

Aquest poema de versos senzills i ben trenats parla d'allò que tan cerquem en les persones, la senzillesa, la veritat, en el fons. Felicitats.