Incomunicació

Un poema perfecte: la sonoritat, el ritme i les imatges "presència evaporada."

Fantàstic

pugui i quan pugui editaré a la casa
jo entenc per esquizo o psico aquesta manca de comunicació tant amb un mateix com amb els altres,
la capacitat de ser un mateix i sentir-se'n satisfet m'agrada i la comunicació amb paraules o sense també
pens que si que entenc el teu poema, en ell hi ha incomunicació,
es cert que els polítics en són especialistes, però no tan sols ells

torno però me'n vaig
començo a viure d'amor i prou més que mai
no sé quan podre tornar a escriure
ara vull viure el cel m'espera

entenc el teu poema tots tenim un petit esquizo a dins, un poc de psicosis

tenim també els petons que el vent ens envia
i tot el que ens cal per bastir el nostre propi cel

agafem el cel i deixem que l'esquizo i el psico.
dormin són etern



que el cel t'obri les portes

no hi vaig anar

gràcies per llegir-me

Quant de temps sense llegir res teu! Ja en tenia ganes, i avui, que tenia una estoneta, m'ha vingut al present records d'un ahir, on et sentia ben aprop, i et podia llegir, comentar-te... I m'he dit: Que coi! Torna-ho a fer! Mai no es tard... no?
Tens un talent molt especial ninona, i no deixis mai que ningú et digui el contrari. Lluita sempre pel que creus, pel que sent, pel que ets, i si alguna vegada et falten forces, vine a visitar aquesta Quecona, que és tan teva com d'ella mateixa, i ja veuràs com tot sembla tenir solucions.
Gràcies per tot bonica!
Cuida't moltíssim, i somriu sempre!!!
Mil besades i una infinitud de somriures per a tu flor!

que esborrava defectes, aquella passió que engrandia les qualitats... amb el temps es fan catarates als ulls i una boira indiferent tot ho tapa.
Potser l'amor és un diàleg de diferències.
Una abraçada

ccc

Molt bon escrit.

Hola Llu6na6,
He llegit la teva "incomunicació" i la veritat és que tens la sensació d'haver llegit les paraules justes que moltes vegades sens en solitud.
Escriure i vagarejar pels bells camins de la poesia ens regala poetesses com tu; de la brevetat en féu font inesgotable de sentiments que van que el lector se senti atrapat, per uns instants, breument, però molt encisat.

Brindo per la incomunicació ben comunicada,
Roda03

teatre
que ens diverteix
però la vida és real

hi ha sensació de túnel

Tens raó. Jo crec que no ens veiem ni a nosaltres mateixos quan ens mirem al mirall.

Molt simbòlic el teu poema.
Dolç i dur alhora.
Dolç en la forma suau i penetrant
i el missatge és corprenedor.

M'ha encantat com molts dels teus poemes que segueixen un patró molt particular i porten el teu segell indiscutible.



Petons!!!

helena

que amb tu és impossible restar incomunicat?
No només fas poemes sinó que incites a que la resta encara escrivim més... M'ha agradat molt!
Jo tampoc m'he pogut resistir a fer-ne una versió que, com veuras, s'allunya ja de la teva idea però que ha sorgit gràcies a les teves paraules:

Indecisió

Tremolo; miratge espectral
absolta de certeses
refaig i desfaig el mur de la casa;
- vaivé que zigzagueja -
pregunto als intuitius
mirades de peresa, no em vull trobar;
vaig torno, on sóc?
espurna, miratge, brisa

incertesa arrelada.

Gràcies lluna!!

Una abraçada.
Leela

Jo diria que bastant més que presència evaporada. Som energia en moviment, que es transforma i potser tenia raó Nietzsche quan deia que anem enrera... qui ho sap?

Som milers de coses i l'adjectiu comú a totes les persones és una qüestió pendent de tots els homes, començar a buscar allò que ens uniex...
A vegades penso que sóc un mal somiador...

El cert és que m'has fet pensar, que sempre és positiu.

Una forta abraçada i moltes gràcies!!!

Pol

M'aturo; miratge d'estels
a mig omplir de propòsits;
esgarrapo el mur dels silencis
- corc de preguntes -
t'intueixo a quatre grapes;
retines perdudes, només em parpelleges;
sóc i no sóc:
terra, molsa, fang,
abstracció liquada.


Entre tu i el Bruixot m'heu omplert de sensacions. Ostres, no me'n he pogut estar de dir la meva.
Ai, que m'he quedat gronxada en alguna teranyina del sostre i no sé com baixar!

Molts petons Teresa!

Reculo; espectre de nit
buit de sintagmes;
basteixo un mur per aillar-me;
- mirall d'autocompassió -
fujo de mi a la gatzoneta;
parpelles closes, ja no em vull veure;
no sóc qui sóc:
fum, vapor, aire,

absència solidificada.


Una genuflexió.

Bruixot