llepo la set

és brutal, essència depuradíssima,
un goig pels sentits.


!!!!!!!!!!!!!

gypsy

són versos d'espart, trencats , sense res més que paraules boniques, molt cortesà.

Tenir sempre set... del que sigui, en resum, viure!
Bones imatges i bon contingut. Per a mi la força del poema decreix, és a dir, la primera estrofa em sembla la més impressionant, la que t'atrapa (ben triats els mots) i després cau per lleuger pendent (no menys bo)...
He après un verb desconegut :"afuar", gràcies per ensenyar-me'l!

angie

és millor que l'ara
perquè l'ara el basteix

si tinc set l'aigua és bona
s'hi hi ha desig hi ha cel
si hi ha somni hi ha una realitat encara millor

M'ha encantat.
Poema fresc i brillant amb les paraules justes i una música interna amarant tot el poema.

Un petó!

ha equilibri
en el teu poema
entre la set i l'aigua
entre el desig i el cel
el desig és el que basteig el cel

és tot un camí anar-se fent amic de la dona que realment som

si que sóc hòmen

però és llarg d'explicar
la dona porta vida i cel en si, l'home a través d'ella en gaudeix
però ha de saber estar en aquest nivell, en aquesta intimitat

potser el perill rau en que ara la dona en renuncia, aquest pot ser l'actual esquizo
si la dona renuncia a ser dona l'home es perd
si l'home no besa la seva dona interior
no és home
si la dona no besa el seu home interior tampoc és dona

hi ha literatura psicològica al respecte i molt de moda
però no m'interessa
el que m'interessa és viure bé i viure d'amor i prou

la frase inicial és una crida a la recerca i aceptació d'un mateix, d'una mateixa

l'estàs trobant

una bona imatge

bé, de cap manera vull dir res de tu, jutjar res, diagnòsticar res,
sols que en la teva poesia pens que hi ha aquesta recerca d'un mateix que és bona i positiva
és tot un camí anar-se fent amic de la dona que realment som

he treballat molt temps en una escola especial i en guardo un molt bon record

Aquesta necessitat de sentir, engolint l'aire i les sensacions engendrades en cada nova percepció. L'aprenentatge continu que ens ofrena aquesta relació inseparable i imprevisible amb cada instant de vida. Set que mai s'acaba; els dies ens van llepant a cops amorosos i passionals, d'altres rasposos i lacerants; i nosaltres també els abracem dolçament i els esgarrapem ferotges.
Tot plegat és saber-se viu i cridar-ho per dins i per fora als quatre vents com ho fas tu...

Comparteixo aquesta set i aquesta fam!

Molts petons!!!

HOla Llu6na6,
Sé de la teva formalitat i per això em demanes permíos per publicar el meu poema "Punt i a part". Doncs, el tens tot i a més et diré que per a mi és tot un orgull que l'haguis escollit per publicar-ho. Dius en una rvista que féu una colla de "sonats", no m'ho crec, i a més crec que sou una colla de gent molt guapa.
Saps, llu6na6, et desitjo us deistjo el millor per tots "els sonats" i a més m'ofereixo des de la meva humilitat a col.laborar sempre que ho desitgeu.
No sé perquè, però sempre m'ha semblata que la connexió entres nosaltres era molt sincera i molt noble i l'honor que em fas en demanar-me aquesta publicació t'enalteix encara molt més com a bona persona.
Que tingueu molta sort poetes de les ombres.
Brindoi per tots vosaltres, per la vostra confiança i pel l'amor universal,
Roda03