Persones entren a la teva vida de la mateixa manera surten i queden enclavades petjades que elles han fet per tu, en tu.
Recorda, pensa, plora, emociona't en aquell temps.. Però sempre amb ulls de present i no tancant les coses noves que has de viure. Sense aquelles persones que van estar en algun moment o amb elles, però endevant...

El camí, la vida i tot, és així...

TETIMU

ANNA (cukutxa)

Si penssessim sempre que ens podria passar no hauriem de sortir de casa... No podriem arriscar... no podriem somiar... en definitiva no podriem viure, condicionats pel futur i per les pors al futur...

Endavant MAr... Adéu a les pors:
viu, arrisca, plora, emociona, amociona't, estima, estima't, deixa't estimar, salta, balla...

Això és la vida...

TETIMU

ANNA (cukutxa)

pd: avui m'estic llegint tots els relats... M'estan agradant tots molt ...

Vaig tenir la sort de decidir i de lluitar!!!
No com d'altres que no han tingut la meva sort i s'han vist desbordats i superats per les seves pedres...

Gracies per recordar.... Gracies per pensar... Gràcies per dedicar... Gracies per tu...

TETIMMMM

ANNA (cukutxa)

-Maria qui és aquella??
-No sé. I la del seu costat?.
-Anem a preguntar-li a la Vane que ho sabrà.
-Vane qui són?
-Són unes germanes la Maria del Mar i la Laia, i vindràn al nostre grup a veure anem a parlar amb elles.
-Hola jo sóc la Maria.
-Hola jo soc l'Anna.
-Hola jo sóc la MMMMMAAAAAARRRRR. (no Maria del Mar) (jijijijiji)

Quin principi. Allà assegudes a les escales com dues monjetes, amb les ulleres de cul de got i amb la piga del MR. Bean (karinyuuuu). I amb aquell serrell tan estupendament posat i aquelles robes tan magnifiques de l'any de la puta ostia....

I ara... Mira, aqui. A punt d'anar a MIlà.

T'estimoooo.
M'he emocionat molt llegint aquest relat i el comentari que m'has posat en el meu. He plorat.

CIAOOOOO.

SISTER

Sense paraules. Les iaies....
Dolçes, fragils i dures, tendres...
Ai ramoneta, ai meme, ai enriqueta...

UN PETÓ

I després d'això que queda?....
Tens raó, tot es llueix però és com un miratge. Jo la veritat és que sempre estic somiant.
M'ha agradat!!
Segueix.

UN Petó.

NUSHKA

Ostres m'agrada el que escrius.
Trobo que amb poques paraules demostres i mostres el que vols dir i aconsegueixes donar un exemple moral. M'ha agradat moltissim aquest relat.

Segueix escribint, que molen els temes que et preocupen.

Et seguiré llegint.

NUSHKA

Veig que has vist que el més important no és saber, sinó sentir. Tens molta raó maruchi. Mentres sentim el que escribim hi ho fem amb tot el cor, no hi ha valoració que valgui, perquè escrit està i els sentiments no se'ls hi pot posar nota.

Segueix escribint que m'agrada.

Un petonàs.

KUKUTXA

Ja saps Bichu, que no passarà.
Tens molta gent al voltant, i sovint més de la que et penses que mai et deixarà i que estarà amb tu pel que vulguis. Quan la por no t'nvaeixi per complet, pensa i valora tota la gent que t'ha ajudat i que t'ha preguntat en aquesta vida. Veuràs que són més.

A més a més, trobaràs aquella persona que et dongui tot allò que esperes d'ella, perquè vals molt. I estic segura que molt nois sabràn aprofitar el que tens i ho sàpiguen valorar.

T'etimu mollttttttttttt.

Adew. SPURNS OF BABILON !!! Jijiji. Ja queda menys pel debut.

La temàtica que fas serivr. Ets molt variat i dius les coses pel seu nom, encara que no fas servir moltes paraules, però expreses molt. Desprèns ganes de pensar en el que escrius i això no és facil.

Tb et seguire llegint.

ANNA

La veritat és que m'he llegit els altres escrits, però aquest m'ha imprssionat. És genial com escrius. M'agrada.
Tens una manera de relacionar temes que és brutal pensar com et poden sortir aquestes coses!!

Apa siau.

No només valoro el comentari. Et valoro a tu. A les teves paraules, a les teves rialles, a les teves abraçades, a les teves disculpes, a les teves comprensions. Realment ets amiga.

Que m'agrada que expressis els teus sentiments, mitajnçant els relats. Amb aquests, dius, deixes entreveure i mostres més del que et penses. Com a mínim desxifro que és el que et passa pel cap. Com a mínim em dónes més pistes que abans.

Jo tembé somio?? QUe seria sense els somnis? Què perseguiriem en aquesta vida si no tinguessim somnis? Que és el que ens faria seguir tirant endevant si no perseguim cap objectiu? És bo somiar i sovint és una vitamina.

Guai mossa per regalar aquestes paraules tan tendres i amigables.
Realment, això és com un món màgic de paraules, i nosaltres som els que les escopim i els que les desxifrem.

M'agrada que et comuniquis

T'ESTIMUUUUUUUUUUUUUUUU.

NUSHKA. ( dew germaneta)