No tinc paraules

Un relat de: Bahía22

No tinc paraules, per agrair-te tot el que m'has ensenyat sense adonar-te'n...
Ni tampoc per dir-te que ets la persona que més ha influït en la meva vida, també sense adonar-te'n.
Tu sempre has sigut el meu punt de mira..., de petita pensava que de gran m'agradaria assemblar-me a tu, ara penso que tot i que no m'hi assemblo, estic encantada de que ocupis un lloc en la meva vida.
Sense adonar-te'n m'has ajudat a créixer i ha començar a madurar. A relativitzar les coses, a pensar en positiu, a no donar importància al que no en té tanta...a aprendre a ser feliç amb poc i a moltes coses més. Tot sense adonar-te'n.

Desde quan? Desde aquell inici de curs...a l'esplai...

No tinc paraules, perquè no n'hi ha,
ningú ha inventat mai cap paraula que signifiqui tot això,
no tinc paraules, ni en tindré,
perquè no crec que mai n'inventi una ningú,
no tinc paraules...no en tinc per això,
però sí que en tinc per dir-te que m'agradaria tenir una germana com tu.



Comentaris

  • Un dissabte a les 11.00 del mati....[Ofensiu]
    kukutxa (nana) | 23-12-2005

    -Maria qui és aquella??
    -No sé. I la del seu costat?.
    -Anem a preguntar-li a la Vane que ho sabrà.
    -Vane qui són?
    -Són unes germanes la Maria del Mar i la Laia, i vindràn al nostre grup a veure anem a parlar amb elles.
    -Hola jo sóc la Maria.
    -Hola jo soc l'Anna.
    -Hola jo sóc la MMMMMAAAAAARRRRR. (no Maria del Mar) (jijijijiji)

    Quin principi. Allà assegudes a les escales com dues monjetes, amb les ulleres de cul de got i amb la piga del MR. Bean (karinyuuuu). I amb aquell serrell tan estupendament posat i aquelles robes tan magnifiques de l'any de la puta ostia....

    I ara... Mira, aqui. A punt d'anar a MIlà.

    T'estimoooo.
    M'he emocionat molt llegint aquest relat i el comentari que m'has posat en el meu. He plorat.

    CIAOOOOO.

    SISTER