Els sense ànims

Un relat de: kukutxa (nana)

Camejaven pels carrers
condicionats pel seu passat
arrossegant el que mai haurien
entès

Desfets per les espectatives d'un nou món,
desconeixien el millor.
MInvàven al notar el fred de l'hivern
contra les seves cares.

Lluitant per una vida contra un temps,
contra la hipocresia, miraven d'arribar
a llocs millors.

S'amagaven per racons més amagats
i reservats per evitar mirades,
però les seves ombres els seguien,
el seu càrrec els amordassava.

L'únic que els quedava,
era el caliu d'uns records llunyans
poc nítids.

Dies s'aixecaven amb caliu.
Nits queien amb amenaça.
Matinaven cansats de fer res en và.

Seguien un camí invisible,
escombrat per aquells que no ténen escrúpols.

Miraven de reüll esperant
alguna cosa que mai arribaria.
Sabien algunes coses per sortir,
però no gosaven fer res.

Ells, lligats de cor a unes valles forjades,
somiàven fer quelcom millor.

Comentaris

  • Recordo[Ofensiu]
    mirare | 01-12-2005 | Valoració: 10

    aquesta cançó. Al bar, i jo intentant desxifrar el que s'amagava darrera de cada estrofa. Em vaig rendir!
    Però saps que em falta oi? Em falta la música, ja saps el que et toca...

    Et felicito pel teu últim recull.

    Gràcies pel comentari, em va ompliar moltissim!

    Trobo a faltar les nostres converses de bar, tan típiques entre totes... a vere si les tornem a posar en marxa.

    També, FELICITATS (un altre cop)...24 hores amb 17 anyets, que, be no?

    I un altre cop...Gràcies per tot!
    i
    Fins demà!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de kukutxa (nana)

kukutxa (nana)

18 Relats

37 Comentaris

21401 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Mirem la foto i que veiem? Un paisatge cremat, de tantes coses i una planta que aguanta, malgrat tot.
A vegades no sé com poden sortir aquestes coses, que sé que jo després no m'acabo del tot de creure, perquè és molt dificil portar-ho a un mateix, i és facil escriure-ho i esxpressar-ho. Realment ho penso i escribin't-ho, en deixo constància, per després quan necessito llegir-ho, veig que realment ho penso i que m'ho he de creue.
Així sóc jo.
Sovint crec que em penso massa les coses i que somio molt però que seria aquest món sense els somnis? M'encanta, posar-me música a la meva habitació (bona música) estirar-me al llit, tancar els llums i els ulls i....... clash....... somiar. Inventar projectes, cercar opcions.

ANNA