Els sense ànims

Camejaven pels carrers
condicionats pel seu passat
arrossegant el que mai haurien
entès

Desfets per les espectatives d'un nou món,
desconeixien el millor.
MInvàven al notar el fred de l'hivern
contra les seves cares.

Lluitant per una vida contra un temps,
contra la hipocresia, miraven d'arribar
a llocs millors.

S'amagaven per racons més amagats
i reservats per evitar mirades,
però les seves ombres els seguien,
el seu càrrec els amordassava.

L'únic que els quedava,
era el caliu d'uns records llunyans
poc nítids.

Dies s'aixecaven amb caliu.
Nits queien amb amenaça.
Matinaven cansats de fer res en và.

Seguien un camí invisible,
escombrat per aquells que no ténen escrúpols.

Miraven de reüll esperant
alguna cosa que mai arribaria.
Sabien algunes coses per sortir,
però no gosaven fer res.

Ells, lligats de cor a unes valles forjades,
somiàven fer quelcom millor.