El bolso que valia el sou del meu pare

Un relat de: kukutxa (nana)

Aquell bolso, valia el sou del meu pare. La cara de vergonya que se'm posava cada cop que passava per aquella botiga que mostrava els preus més elevats de totes les botigues. Uns preus que eren més elevats que el sou de dues persones juntes. Vergonyós. Perquè vivim en una societat, que tot es valora pel preu? Perquè el millor bolso ha de ser el més car de tots? Perquè sovint s'ajunten les dues paraules: millor i diners?
Entre tots em fomentat aquest valor tan apreciable que aquesta societat tan atrapa que és tenir molts diners i gastar-se'ls en coses inutils i en tonteries.
No demano que comprem només les coses necessàries, perquè, deixem-nos d'enganyar jo també em compro coses innecessàries, però com a mínim que siguin útils i que no siguin exagerades. Perquè un bolso ha de valdre 2.000 €? No ho entenc. Un bolso més petit que la meva mà 2.000€???? Que no hi cap ni el meu moneder i el mòvil??
Quin tipus de societat som? Que ens gastem una millonada per un cava o pel caviar més autèntic quan a la cantonada del carrer tenim a un home o dona que ens demana ajuda, quan tenim a l'Àfrica gent que s'està morint perquè no té accés a les coses més bàsiques… I dic tenim, perquè tots fomentem aquest sistema que és mentres uns es gasten milions i milions en tonteries els altres s'estàn morint.

Això si, veus una cosa si que la tenim. I és que quan mirem les noticies o llegim el diari i observem el que passa, ens apenem. Llavors ens posem tristos i ens indignem. Però al cap de tres segons quan les noticies s'acaben i fan anuncis d'una passarel·la, oh que preciosos aquests pantalons que valen 500€ com a mínim ostres tinc l'armari ple de pantalons però mira com que aquests segur que em faran un culet ben maco, me'ls comprar酅

OSTIAAAAAAAAA.
No em surten les paraules.

Comentaris

  • uuoohhh per fi[Ofensiu]
    Perestroika | 29-11-2005 | Valoració: 10

    un relat nou! Feia dies que entrava a veure si hi havia un nou regal marxava tristona.

    Fas uns títols... que no caldria escriure un relat, tot seguit, perquè reflexen 100% les teves preocupacions.

    M'agrada el que escrius, saps transmetre perfectament el sentiment de ràbia, d'indignació.. i saber fer arribar el que sents mentre escrius, a aquell que ho llegeix, és el que més valoro en un relat. Per tant, en aquest et poso un 10 i no és pas per amistat! Je, je,je!

    El tema, com sempre...admirable!

    Però m'estalviaré opinar-hi, més que res que això dels bolsos de 2000 euros..ho visc d'aprop! xD!

    Tot i que no ho entenc, eh! Que això quedi clar!

    Una abraçada d'aquelles que parlen molt més que tot aquest comentari.... perquè ets especial, i perquè em fas sentir especial ami al teu costat!

    Mil petons!!!!!!!!!!!

  • tens rao....[Ofensiu]
    mirare | 28-11-2005

    Hola!
    entenc aquesta indignació, aquest matí ho parlava amb ma mare...aquesta societat cada cop em fa més fàstic...
    Però em sento inútil!

    M'ha agradat aquest relat, sempre tant crítica i amb una temàtica especial...

    A vere si t'animes, que jo espero un comentari teu eh.....

    Mil petonets i una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de kukutxa (nana)

kukutxa (nana)

18 Relats

37 Comentaris

21401 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Mirem la foto i que veiem? Un paisatge cremat, de tantes coses i una planta que aguanta, malgrat tot.
A vegades no sé com poden sortir aquestes coses, que sé que jo després no m'acabo del tot de creure, perquè és molt dificil portar-ho a un mateix, i és facil escriure-ho i esxpressar-ho. Realment ho penso i escribin't-ho, en deixo constància, per després quan necessito llegir-ho, veig que realment ho penso i que m'ho he de creue.
Així sóc jo.
Sovint crec que em penso massa les coses i que somio molt però que seria aquest món sense els somnis? M'encanta, posar-me música a la meva habitació (bona música) estirar-me al llit, tancar els llums i els ulls i....... clash....... somiar. Inventar projectes, cercar opcions.

ANNA