El bolso que valia el sou del meu pare

Aquell bolso, valia el sou del meu pare. La cara de vergonya que se'm posava cada cop que passava per aquella botiga que mostrava els preus més elevats de totes les botigues. Uns preus que eren més elevats que el sou de dues persones juntes. Vergonyós. Perquè vivim en una societat, que tot es valora pel preu? Perquè el millor bolso ha de ser el més car de tots? Perquè sovint s'ajunten les dues paraules: millor i diners?
Entre tots em fomentat aquest valor tan apreciable que aquesta societat tan atrapa que és tenir molts diners i gastar-se'ls en coses inutils i en tonteries.
No demano que comprem només les coses necessàries, perquè, deixem-nos d'enganyar jo també em compro coses innecessàries, però com a mínim que siguin útils i que no siguin exagerades. Perquè un bolso ha de valdre 2.000 €? No ho entenc. Un bolso més petit que la meva mà 2.000€???? Que no hi cap ni el meu moneder i el mòvil??
Quin tipus de societat som? Que ens gastem una millonada per un cava o pel caviar més autèntic quan a la cantonada del carrer tenim a un home o dona que ens demana ajuda, quan tenim a l'Àfrica gent que s'està morint perquè no té accés a les coses més bàsiques… I dic tenim, perquè tots fomentem aquest sistema que és mentres uns es gasten milions i milions en tonteries els altres s'estàn morint.

Això si, veus una cosa si que la tenim. I és que quan mirem les noticies o llegim el diari i observem el que passa, ens apenem. Llavors ens posem tristos i ens indignem. Però al cap de tres segons quan les noticies s'acaben i fan anuncis d'una passarel·la, oh que preciosos aquests pantalons que valen 500€ com a mínim ostres tinc l'armari ple de pantalons però mira com que aquests segur que em faran un culet ben maco, me'ls comprar酅

OSTIAAAAAAAAA.
No em surten les paraules.