Giravolta

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

El teu poema conté consells que són petites joies, perles lluentes que, per la forma de rotllana que suggereix el títol que li vas posar, formen un collar:

"no deixis de seguir aquesta musica que ens fa sentir propers i consola els nostres sofriments." En efecte, quan deixem de sentir aquella música tal especial que ens permet sentir a l'altre a prop nostre i veure'ns acollits, reconeguts, estimats, etc., llavors la soledat resulta ser una parella absorbent i la tristesa sovint s'instal·la a l'esperit.

"Dansem, dansem sense parar... Estimem-nos, estimem-nos sense parar, gaudim d'aquest moment assaborim el que ara tenim"
En veritat, s'ha de mantenir en moviment el sentiment, l'emoció, la sensibilitat i l'alegria, ja que no sempre les circumstàncies ens permeten el gaudi de manera gratuïta: alguns dies, hem de dansar sense música... o ens costa molt bellugar-nos, tot i sentir-la...

T'envio una abraçada amb el desig de sentir-te més propera que mai,
Unaquimera

La teva "Giravolta" dansaire és un vals poètic en tot ordre. El tema ronda pel ball del vals i es deixa estar de surrealismes. Estructuralment regular, en 6 estrofes de 4 versos, fent el darrer vers més llarg. "Giravolta, giravolta sense parar", "Dansem, dansem sense parar", "Estimem-nos, estimem-nos sense parar", aquests tres versos amb què inicies les estrofes 1, 3 i 5, dónen estabilitat al poema. En les estrofes 2, 4 i 6 comences amb el verb "deixar", que també contribueixen a estabilitzar el poema, solidificant els fonaments, fent-lo estructuralment perfecte i ben fonamentat. Utilitzes algún mot culte com "lluernes", que podriem dir que són com "celoberts", malgrat la definició del diccionari no és ben bé la mateixa, sí que s'entén "lluerna" com a una construcció que deixa passar la llum, o també poden ser els insectes que transmeten llum, en aquest cas em sembla que et refereixes a la construcció, perquè parles de la sala de ball. El teu poema està construït a ritme del vals, que és una peça o estil musical molt estudiat i molt pautat. Pautes molt bé i mesures molt bé les teves paraules, fent-les planeres i amorosint el ball amb aquesta parella que balla aquest deliciós ball. La teva darrera frase, entona mots que trobem en el poema de Lorca: els "lliris" i les "garlandes", donant frescor i aroma al poema. És el teu petit homenatge al poema de Lorca. Molt bé, Naiade, no m'ha decebut gens el teu poema.

Ja feia dies que volia visitar el teu espai i comentar-te algun dels poemes que has presentat als reptes, però la feina se m'acumula, és horrorós. D'aquest poema et destaco aquesta estrofa que m'ha agradat especialment, la trobo molt delicada. Això és molt subjectiu, potser a algú altre li agradarà més una altre part del poema... però jo em quedo amb aquesta. Et felicito pel nivell que estàs assolint als reptes.

"Deixa't dur pel desig
que els nostres cossos lliures
sentin musica de violins
entre l'aroma dels lliris i les garlandes en flor."

Una forta abraçada i a reveure!

Xantalam

a la dansa, el vals... serà per l'edat i per el sí aburgesat dels meus ascendents que es un dels balls que més m'agraden. De lectura amena i ràpida com es mereix tant el títol com la dansa. Un magnífic treball.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

No he pogut deixar d'enviar-te un comentari, perqué moltes vegades poso aquesta peça i ballo tota sola pel menjador de casa. És una de les meves peces preferides. També en la versió que en fa l'Enrique Morente. Si no la coneixes, te la recomano.
També el grup de dansa Enèssim del Cercle Catòlic del barri de Gràcia de Barcelona en va fer una versió dansada, preciosa.
Realment ... m'encanta !!