La bella lògica del relat sense títol. Me'l trobes tu?

Un relat de: lluisba

A finals de gener, i per motius que no venen al cas, vaig llogar un pis a l'Eixample barceloní. Era un principal, vagament modernista però ampli, desmanegat i amb olor de ranci. Fa més de cinquanta anys, en aquest pis hi va viure un gran home de les lles lletres catalanes de qui no diré el nom, perquè és pura anècdota inservible. Duia uns quants anys buit i tancat, i les olors de la solitud s'havien arrapat a les parets com un animal caparrut i persistent.

La millor estança del pis era, justament, allò que no era una estança: el pati posterior, ple de plantes assecades i entristides. Però hi queia un sol bondadós als matins i t'hi podies ajeure a llegir. En aquesta postura, els ulls descobrien llavors les galeries dels pisos superiors: grans finestrals abocats damunt meu, amb roba estesa. De tant en tant, una d'aquestes peces de roba dels pisos superiors es desprenia de les pinces i queia, irremeiablement, al meu pati. Aquí és on comença aquesta història. En el moment en què unes calces de color magenta van aparèixer damunt d'un cactus.

Tres pisos més amunt vaig descobrir uns ulls verds que em miraven. Verdíssims, potser fins i tot massa verds. La noia em mirava i em feia signes amb les mans. Vaig deduir que les calces eren seves, i que més o menys m'avisava que ja passaria a buscar-les. De manera que les vaig arrencar del cactus i les vaig dipositar sobre una butaca. A primer cop d'ull, diria que ella tenia uns quaranta anys, que era força atractiva i que duia una mitja melena d'un cabell negre lluent.

Fou també un dia d'aquella setmana que vaig començar a descobrir els coloms morts. Al carrer, i sempre molt a la vora del portal de casa. El que més cridava l'atenció de les aus mortes era l'aspecte que presentaven: estaven espantosament destrossades, amb les entranyes arrencades i fetes un manyoc de plomes i sang, i bocinets blancs d'ossos partits. Ben bé com si una bèstia carnívora s'hi hagués esplaiat. Un dia, mentre me'n mirava una, se'm va aturar al costat un dels molts homes vells i solitaris que habiten el barri.
-No s'hi ha fixat? -va comentar, sense necessitat que jo li hagués demanat res- Aquests animals... No hi veu res d'estrany? No? Miri-s'ho bé: no tenen sang. Els l'han xuclada.
Tenia raó en aquella observació impúdica. Els coloms estaven secs com una moixama, i no obstant, acabaven de morir.
Algú es preguntarà què dimonis tenen a veure unes calces i uns coloms exsàngües, perquè la lògica del conte i de la narració imposen certes normes que cal atendre. Paciència, que ja falta poc.
Perquè pocs dies després, un d'aquells coloms assecats va aparèixer al meu pati, aprop del cactus on havien aterrat les calces de la veïna. El vaig ficar dins d'una bossa del Caprabo i el vaig llençar al contenidor dels residus orgànics, amb bon criteri. Poc més tard, la veïna va baixar a recuperar la seva peça interior. Ara, vista a dos pams de distància, vaig trobar una noia que no superava els vint-i-cinc anys, i em vaig interrogar sobre si la distància augmenta la percepció de l'edat. Estava consternat per aquell rejoveniment. I així, soprès, li vaig donar les calcetes i vam intercanviar un parell de comentaris banals sobre la llei de la gravetat i la relació veïnal. I un tercer comentari, potser desafortunat, sobre els coloms eixuts.
-L'Ajuntament ha organitzat una brigada d'extermini de coloms -va explicar ella- No en donen publicitat perquè no queda bé, però cal controlar la població d'aquests animals.
Va pujar escales amunt i vaig tancar la porta. Em vaig penedir molt intensament d'haver esmentat els coloms enlloc d'haver buscat una conversa més agradable: parlar de coloms morts no pot donar lloc a una invitació per prendre un vi blanc, sopar o simplement fer una cafè al pati. Em vaig sentir ruc i maldestre. Però apenes uns minuts més tard va sonar el timbre. Esperançat vaig tornar a obrir, però aquest cop era el veí del replà, un jubilat taciturn i malagradós.
-He vist que parlava amb ella -va xiuxiuejar, com atemorit- Vigili. És la vampira. No ho sap? L'ajuntament té un cens de vampirs. Els té contractats per a la brigada de control de coloms. Vigili, vigili i no es deixi dur per les hormones. Déu méu... Quan s'acabin els coloms... què farà? No ho enten? Estem en perill, i vostè més que jo, perquè és jove. El meu fill... el meu fill... déu meu, el noi la va dur a sopar una vegada, durant una època en què l'ajuntament va suspendre la cacera de coloms per una denúncia dels ecologistes... Déu meu...! I ara on és? Ningú no ho sap: tan solsés un nom al registre de persones desaparegudes...

Un cop escrita aquesta crònica, he tingut grans dubtes sobre el títol que calia posar-li. De primer vaig pensar en "Coloms i calces". Després, "La funcionària assassina", o també "La vampira funcionària", però temo que tots ells duen a crear falses espectatives al lector. La narració té una lògica que cal respectar i potser fins i tot que cal venerar.
Lector: si has arribat fins aquí al capdaval... em pots ajudar a posar-li títol?

Comentaris

  • GRÀCIES[Ofensiu]
    JOSEFINA | 31-07-2008

    Gràcies per convidar-me a xafardejar els teus escrits. Pel que fa al títol ... "Baixes o pujo?"
    i això sense pensar en aquella Marilyn que feia de veína, eh?
    Jo, també faré vacances a Barcelona, però no em sap pas greu perque hi ha tant per veure.
    Seguim...

  • Aquesta és la primera vegada que m'atreveixo valorar d'altri.[Ofensiu]
    maria rosa salas anglès | 02-06-2008 | Valoració: 9

    A mi m'ha agradat, el trobo molt ben redactat i, crec que el títol és el de menys.
    A mi també m'agradaria saber escriure coses originals, però el que a mi més en surt, són coses normaletes
    Et seguiré buscant.
    Rosae-rosa

  • quina barra Lluís![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 02-06-2008 | Valoració: 10

    saps el què em costa a mi trobar títols? i ara tu els vols gratis...?
    Eps, que és broma, però no, no et puc ajudar, tot i que la operació de marketing és mol bona. Ah! però jo venia a comentar el teu relat, és cert. Tranquila història que saps conduïr molt bé fins al seu final obert, i que s'esdevé truculent, i també podria ser que el protagonista estés interessat en acabar per desaparèixer, si el final s'ho mereix!?
    Narració acurada amb lèxic planer i ben esctructurat, sols li cal un títol adient (haha) com ... "teu fins l'última gota", au! ja el tens, al final te n'he dit un, però també m'agradava aquell de més abaix "les calces magenta", o una cosa així.

    Déu Lluís, una abraçada.

    Ferran

  • Em manifesto incapaç...[Ofensiu]
    M.Salles | 02-06-2008 | Valoració: 10

    ..de posar un títol.

    I em costa argumentar el perquè del 10.

    És la prosa esmolada? la inquietant visió de la veïna?

    Potser tan sols és que m'ha divertit.

  • Celós d'uns ull verdisims[Ofensiu]
    Avet_blau | 25-05-2008 | Valoració: 10

    El veí paranoic.
    obssesiu i celós dels ulls verdisims,
    tancat a casa i revisant cada hora el pati;
    que viu sol amb les seves perversions,
    i que no vol que ningú s'acosti
    a la seva mirada verda....
    Avet

  • Hola lluisba![Ofensiu]
    gypsy | 24-05-2008

    gràcies per llegir-me, mira t'aclareixo el títol del meu relat "Makalu": viquipèdia dixit:

    El Makalu (en nepalès मकालु; en pinyin: Mǎkǎlǔ Shān), amb 8.463m d'alçada, és el cinquè cim més alt del món. Es troba situat a l'Himàlaia, a la frontera entre el Tibet i el Nepal, a 22 km a l'est de l'Everest.

    El Makalu té dos cims secundaris: el Kangchungtse, o Makalu II, de 7.678 msnm i el Chomo Lonzo, de 7.818 msnm.

    El Makalu és considerat com una de les muntanyes més difícils d'escalar. A la duresa de l'alçada i el clima cal afegir una complicació tècnica elevada, sobretot a la part final.
    =====================
    Vaig participar en un repte que havia d'anar sobre "Històries de la muntanya" i vaig voler ser una mena de pobre ieti incomprès!.

    petonÀs!!!!

    gyps

  • ostres que difícil![Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 22-05-2008 | Valoració: 10

    Realment es complicat posar títol a un relat teu, imaginem un d'un altre. els tres títols proposats son els evidents i per tant donen masses pistes sobre el contingut, i no es pas això el que volem.

    Potser podríem proposar l'insostenible lleugeresa del colom, o potser son les calces les lleugeres i els coloms eixuts?


    M'ha agradat molt aquest relat, te totes les premisses del conte: fer partícip al lector, ser concís, però amb un significat ensorrat entre línies, ser divertit, i mantenir a l'aguait i forçar la lectura ràpida perquè t'endrapa.

    I ara estaré tot el dia donant voltes al problema del títol. Si trobo solució torno i t'explico, compartiré amb el David Gomez Simó que es especialista en vampirs i potser se li acudeix un títol científic i rodo!

    Per cert que podries crear la saga dels funcionaris. Els negrofags podien encarregar-se de les escombraries i acabaríem amb el problema de les deixalleires, i els morts vivent podrien treballar a sancho d'avila i ens estalviaríem en ritus funeraris que deu ni do com cobra l'ajuntament per morir-te



  • Possible títol[Ofensiu]
    Rita O'Neal | 27-04-2008 | Valoració: 9

    Proposo el títol "Hi ha roba estesa".
    Potser no és gaire original, però no deixa entreveure la trama argumental, que és el que intriga al lector durant tot el relat.
    A més, aquest títol significa en el sentit literal la roba de la veïna (les calces) i en el sentit figurat els secrets que va descobrint el protagonista.

  • gypsy | 27-04-2008 | Valoració: 10

    mmm, jo li posaria "Set de sang" o quelcom dramàtic per enganxar al lector. És un bon text i no sortirà decebut, doncs la teva prosa és bona, fins i tot sofisticada en algun punt i això sempre és d'agrair.

    Altres opcions:

    - "L'exterminadora de coloms", aquest títol crec que seria atractiu sobretot pels lectors home, als quals considero (potser amb un criteri erroni) més morbosos que a les dones.

    - "Misteri a l'Eixample", aquest també molt pirotècnic, es tracta d'atrapar al lector perquè entri, potser es sentiria enganyat, però el títol no té perquè ser quelcom relacionat amb el text i si la gent es trenca la closca pensant el perquè del títol ja seria un "puntasso"

    - Ara, si poses: "Les calces magenta" ja ni t'ho dic, prova-ho...


    petonets!


    gypss

  • Benrtrobat lluís,[Ofensiu]
    maitetxu | 27-04-2008 | Valoració: 10

    De nou m'has fet riure amb aquesta prosa esmolada i cínica. Crec que un possible títol seria "La lògica de la funcionària exterminadora". Què et semblaria?

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

91539 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/