Estic fart de plantar i no collir .

Em sembla que t'equivoques Avet. De ben segur que les llavors plantades, faran fruits tard o d'hora, encara que a tú no t'ho sembli ara per ara.
Un dia hauràs d'escriure i descriure la teva sorpresa davant la bona collita.

Donar, donar i donar sense esperar res a canvi. Treballar, sense descans sense sentir un cop a l'esquena d'ànim, crear, buidar-te sense obtenir una resposta, cap complicitat. és fill de mil fracassos. Li varen preguntar a Edison si no se sentia fracassat després d'haver intentar inventar la bombeta elèctrica de cent maneres diferents. Va respondre: "Fracassat. Ara ja sé cent maneres de no fer una bombeta elèctrica"
Preciós poema, amb paraules ajustades. El text desprèn emoció, suor fins i tot, té una musicalitat que t'embolcalla i paraules molt sàvies.
Gràcies pels teus comentaris. Que et responguin amb un poema a un text és un luxe asiàtic. Rep una forta abraçada!

ben bé què hi ha al nostre cor, ni al dels altres. Nosaltres no sempre som agraïts, no sempre manifestem el que sentim, no sempre en som conscients. Per tant, en moments de desànim com els que poden inspirar el teu poema, podem pensar que, de fet, no en sabem de la missa la meitat, i que qui sap...

Tot el que dius em conmou perquè, a banda d'estar escrit magníficament, em trasllada a una època en la que també jo vaig patir la sequera i el desconsol però, en aquest cas, en la meva feina. No feia més que plantar llavors però no en treia el fruit desitjat. Fins que me'n vaig adonar que era qüestió de paciència, si un conrea la terra amorosament, finalment en veu el resultat.
En quan al poema que em comentes, el vaig escriure com a divertiment, com un exercici d'enginy i prou. És cert el que dius, l'espontaneïtat és molt important. De totes maneres diuen que l'inspiració millor que t'agafi treballant. Petons

Aquell pagès que lluita contra la pluja, contra les plagues, contra fortes pedregades, però segueix sembrant les seves llavors incansablement, any rere any, algun dia tindrà una collita excel·lent. No et cansis de lluitar, de sembrar, perquè tot allò que vas regant i cuidant amb el temps, acaba oferint-te el seu fruit.

Potser el fruit de l'esforç no està precisament on hi plantem les millors llavors i hi dediquem tota l'energia.
Potser es troba entre les pedres,
als marges.
Són llavors que ens ha portat el vent
i creixen al costat sense adornar-nos.

ves qui ho diria, per que sé els sentiments que això desperta, per que jo ja m'he quedat amb el sac buit de tant donar, no vull que el teu escrit quedi en l'oblit, sàpigues que a mi, m'has donat un bon dia, que ja es molt!!!

la comparació de l'hort envers els sentiments. Realment estem vivint uns anys de sequeres sentimentals, riuades de maltractaments, gelades d'estimació, soleiades que es posen al cap i fan perdre les virtuts, i de les collites res de res, que poquets en repelguen un saquet de felicitat per portar-la a casa. Realment el clima esta canviant, però vols dir que no tornarà a fer les quatre estacions com en l'època dels nostres avis? Diuen que, qui sembra recull, potser nosaltres ho podrem arribar a fer si seguim abonant i regant. Una abraçada.

Ara mateix em sento així, fas pels demés el que no fan mai per tu. Però el que és cert és que si canvies la teva actitud no seràs tu mateix i tampoc et sentiràs del tot bé. Ës posible que mirant pels altres ens oblidem en donar a conèixer les nostres necessitats.
Poder l´error és nostre en no reclamar el que volem.

Una abraçada i ànim. De vegades la mateixa situació, les mateixes persones, les veiem de distinta forma segons el nostre estat d´ànim

que qui sembra vent, recull tempestat. En aquest cas, és a l'inrevés. Has sembrat sentiments, esforços, il-lusions i, tard o d'hora, recolliràs el bon fruit.Tan sols cal tenir una mica de paciència.
Una abraçada.
Nonna_Carme

...espero i desitjo amb tot el meu cor que tan sols sigui un poema apartat de la teva realitat, però si no és així no et cansis mai de plantar que, tard o d'hora, sempre arriba la collita d'allò que un ha sembrat.

Mentrestant una forta abraçada!

"no és que no culli res, però és poc".
Me'n vaig adonar fa un temps; acabava el dia esgotada i no obtenia la compensació esperada. Només queixes, com tu dius... Sembla que als que "plantem" diàriament, se'ns exigeix no deixar de fer-ho... Un acte voluntariós esdevé una obligació.
I vaig iniciar una mena de vaga que encara mantinc... però ja estic veient el resultat. Continuo sense collir, i em sento pitjor..., menys estressada, potser, però pitjor.
Un d'aquests dies, tornaré a cultivar els sentiments, sí, però abans, donaré unes classes d'agricultura als que m'envolten...
"Plantar", cullis o no, t'aporta la satisfacció de pensar que estàs fent lo correcte. És així.

Malgrat tot plantar és bonic i segur que et fa sentir bé, espero que ho facis de forma ecològica i sostenible ;)

de veure que estàs fart de tantes coses que descrius molt bé.
Només espero que tot plegat sigui una ficció i, si no fos així, et diria Avet_blau que més tard o més d'hora recolliràs abastament allò que et mereixes.
Rep una forta abraçada.
Mercè