El Cementiri dels records

Un relat de: Avet_blau

El Cementiri dels records

Cada matí, el primer dilluns de cada mes i durant tot l'any,
visito els "meus avis de la Residència".

Hi dedico una bona estona del meu temps
a revisar problemes i medicacions, malsons i gemecs.

Poc a poc i dins aquesta capça de penes,
com cada dilluns, m'he distret i assegut a vora els avis;
A prop dels seus llits i tauletes, en els seu reduït univers; recordant per enèsima vegada aquell moment,
aquella alegria que es va emportar el temps.

Amb d'altres només hi parla el silenci:
Son mirades perdudes en un pou,
i es difícil esgarrapar-lis un somriure.

Aquest passat dilluns, he deixat la meva tasca de banda, i he resseguint les seves lleixes, vora els llits:
Plenes de fotos: Fills, nets i besnéts, nuvis, i també famílies senceres.
D'altres només tenen una sola foto... d'un amor,
i en alguna tauleta, no hi havia cap retrat.

Avui no pregunto com es troben,
ni com mengen o dormen,
doncs he resseguit una per una,
la vida de les fotos en cada racó.

Sense voler, he fet plorar mes d' un avi,
Refrescant lis la memòria, d'un passat quasi mort.

Inclòs el conco d' en Pere tenia una foto de la mili,
i la tieta soltera, una de quan era jove i guapa,
i el mossèn amb el bisbe...

Però en Josep no en tenia cap de foto,
i en preguntar-li perquè?, m'ha dit:
Soc solter, sense família,
els amics ja son morts,
La casa en runes o potser venuda,
no necessito records que em fereixin.

Avui no he fet receptes,
Però he collit un cistell de sentiments .
Alguns tristos, d'altres de joia,
...del cementiri dels records.

Avet
P.D *Tinc que portar alguna foto a en Josep.

Comentaris

  • HOLA AVET_BLAU[Ofensiu]
    meral | 30-11-2008 | Valoració: 10

    Et felicito pel teu relat que encara m'ha fet pensar més alló de que en certs moments els diners no ho expliquen tot...
    Petons.

  • sentiment i generositat[Ofensiu]
    brins | 16-11-2008 | Valoració: 10

    Crec que aquests dos mots et defineixen.
    Avui he llegit diversos poemes teus i a tots hi percebo una bona persona.

    M´agrada com escrius, i trobo molt encertat l´últim vers d´aquest poema " aquella alegria que es va emportar el temps". És una bona definició dels bells records perduts"

  • Sempre he pensat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 10-11-2008 | Valoració: 10

    que els records, quan són valuosos, s'han de guardar amb cura per tenir-los a prop quan calgui reviure'ls. Em dol que el Josep s'estimi més aparcar els records perquè els que té li fan mal. Em sembla que és com patir dues solituds alhora. Has plasmat una realitat que malauradament existeix, i ho has fet amb la delicadesa a la que ja ens tens acostumats.
    Enhorabona per saber escoltar, i sobre tot per saber donar.
    Una abraçada

  • Com ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 28-10-2008 | Valoració: 10

    ...és de trista la solitud, és una de les pitjors malalties, si se li pot anomenar així, de la nostra societat, el poema m'ha agradat força, destaques la solitud dels fadrins i de les persones grans, com la companyia d'una persona ja els seria de grat, com ara la teua, busquen com uns lladres una mica de recer.
    Les societats actuals i sobretot la família nuclear actual no és com l'antiga en la que coexistien pares, mares, fills, nets, besnets, etc.
    Hui la família està feta de com a màxim quatre o cinc persones i quan aquestes moren o falten un es queda a soles.
    Salutacions de Vicent i esperem un món més humà.

  • Aquest poema[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-10-2008 | Valoració: 10

    em transmet sensacions de infinita tendresa i desig de solidaritat amb qui pateix d'aquesta "malaltia" que és la vellesa i més quan no es te ningú proper, que la faci més passadora.
    M'ha arribat molt endins.
    Gràcies pper tot.
    Una abraçada.

  • Diu molt de tu[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-10-2008 | Valoració: 10

    que facis aquesta tasca tan humanitària, especialment perquè els avis, de vegades, no saben expressar cap mena d'agraïment. LLur vida ja els sembla massa inútil i han perdut la il·lusió de viure. M'ha agradat força el teu poema, si més no per la sensibilitat que expressen les teves paraules. Petons

  • Admiro...[Ofensiu]
    bocidecel | 18-10-2008 | Valoració: 10

    ...el que fas, i no ho dic per afalagar. Reviscoles records, omples silencis, fas companyia...i tot això és vida que s'ofereix a qui ha perdut l'esperança perque es creu al final del camí.
    Per sort, tinc la mare amb mi, ella m0'ensenya a reconéixer el valor d'una paraula, d'una carícia, d'un sentiment, per poca cosa que sembli. Acostumats a l'absència, a la indiferència, una simple paraula és un tresor.

    Fes-te una fotografia amb en Josep, segur que es sentirà important.

    Gràcies pel relat, per saber encomanar aquests sentiments. Una abraçada.

  • Sagetes[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-10-2008 | Valoració: 10

    Un cop vaig sentir afirmar que "La memoria es un arma de doble filo". De la mateixa manera, crec que els records són sagetes que un cop disparades no sabem amb certesa on aniran a parar, ja que tant poden arribar a produir plaer com dolor, fer-nos gaudir com patir, oferir-nos consol com agreujar la soledat, ...
    Els bons records són un tresor lluminós en mig dels moments foscos, però hi ha d'una altra mena, evidentment. I fins i tot, es pot produir l'absència d'ells, crean un buit especialment dolorós.

    Bona collita la teva!
    T'envio una abraçada rodona com un cistell,
    Unaquimera

  • LA VIDA ÉS AIXÍ[Ofensiu]
    JOSEFINA | 18-10-2008 | Valoració: 10

    La vida és un arxiu, ple de records. De vegades hi ha qui s'estima més passar-ho tot a l'arxiu definitiu i deixar els calaixos buits. En canvi d'altres, com jo mateixa, guardem cada paper, cada fotografia, cada petit objecte, omplint els calaixos de records, tot i que de vegades alguns ens fan més mal que be,
    La vida és un seguit de fets, de persones,de sentiments, de situacions, de sensacions i d'emocions, que s'acumulen i que de vegades sembla que no ens deixen tancar be el calaix dels records , aquell arxiu ...
    Quan enfilem la recta final, ens hem d'anar desempallegant de molts d'ells perque ja no tenim prou espai on guardar-los.
    Algunes persones guarden només unes fotografies, d'altres s'estimem més no guardar res a la vista i guardar-ho tot dins... dins del cap ... dins del cor ...
    Quan facis la propera visita , els fas una moxaina de part meva.

  • Carai noi!! [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 16-10-2008 | Valoració: 10

    m'ha emocionat ha calat profundament al meu interior, m'ha commogut els sentiments. També m'ha dut records dels meus pares, dels avis...
    Has escrit una realitat amb senzillesa, amb un llenguatge ric culte d'us diari que com sempre desprèn tendresa i un bon cor. Un relat que enganxa des de els primers mots i que t'integra plenament en cada escena, en cada personatge, i perquè no dir-ho m'ha fet saltar alguna llàgrima.
    Gracies per obsequiar-nos amb els teus relats,
    Una abraçada.

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Bona tasca[Ofensiu]
    Naiade | 15-10-2008 | Valoració: 10

    Un relat que cala dins, fent aflorar sensacions que tot sovint evitem o volem evitar. És molt corrent girar la cara al que ens esdevindrà, perquè no ens agrada la fi del que ara som.
    Et felicito Avet per la tasca que fas, el sentiment i humanitat que es desprèn dels teus relats. Segur que a més de fer feliços a aquets avis, sents dins teu la plenitud i satisfacció que reporta el fet de sentir-te útil i donar part del teu temps a qui tan ens necessita.
    Una abraçada d'admiració

  • Hola, amic[Ofensiu]
    brumari | 14-10-2008

    El teu relat m'ha emocionat, tant pel seu contingut com per la tendresa amb que el narres. I també -diguem-ho tot- perquè cronològicament sóc molt a prop dels teus avis.
    Sempre he pensat que tots ens hauríem d'esforçar a escoltar la gent gran. Els seus records, sovint repetitius, les seves batalletes, que tots ens sabem de memòria, és tot el que tenen per compartir.

    Et felicito, per la teva labor i pels teus relats.

    Una abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

705 Comentaris

125674 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors