Expert en construir

Molt ben estructurat i molt ben escrit. El tema té un rerafons una mica escèptic, com si tot allò que fem no serveixi pera a res. Però jo penso que l'important és fer-ho, tenir il·lusions,
tenir projectes, perquè mentre les tenim, gaudim de rajolins de felicitat.
Gràcies pels teus comentaris. Petons

Les meves narracions un xic empebrades i maldestres s'empetiteixen davant d'aquests sentiments tant ben expressats.

Espero que no et sàpiga greu que hagi enganxat aquest poema dins la pàgina del Grup, però no puc evitar de voler compartir amb la resta de la gent alló que, senzillament, em sembla sublim.

Una abraçada i fins aviat

Albert (Max)

Una conjunció perfecte d'abstracte i concret.
Ja et tenia a la llista del meus preferits i ara ho corroboro.
Una abraçada.
Nonna_Carme

que ens regales els teus ulls, la teva mirada captiva que encercla bocins de vida, de llum i d'il·lusió.
Caminar, viure, anar endavant. A mi em produeix una sensació d'optimisme i serenor el teu poema.

els teus sentiments envers la teva experiència vital, els desitjos, els somnis, la realitat viscuda i la coneguda. Un poema real, entenedor, reivindicatiu

...que encomana un sentiment de culpa per allò que comencem i no sabem acabar... Molt bó....

Deixa'm almenys deixar-te un final "B", una altra opció, encara que sigui una impertinència i una intrusió en el teu relat. Un resort inexplicable m'empeny sempre a voler "girar la truita".

Sempre arribo a mig camí de tants destins
sóc viatger de masses vaixells, no arribaré mai a Itaca
perque ja és un premi assaborir el sender
voler saber, conéixer més, per volar...i somniar
construir, desfer, per després reedificar
i convertir en fermesa el que abans he destruit.

Una abraçada, avet.

Tot el que és construeix, si no és sòlid tendeix a desapareixe.

Però sempre tenim que ser constructors, ja que cada dia tenim que superar el dia anterior
procurant que el dia següent sigui millor que el present.

I si no arribes a Itaca, fes-te propòsits d'arribar a altres llocs més propers, volant ...i somiant.

"MAI", PER TU NO TE QUE EXIXTIR MAI.

Ja passa, ja. Tot el que dius és ben veritat.
Però seguim fent-ho, dia rera dia, perque no sabem canviar la manera de fer, de sentir, la manera de viure.
Qué hi farem!
Les coses són com són.
Fas vacances Avet?
Aquest cap de setmana treuré el nas pel teu poble.

Jo crec que tu ets expert en contruir relat, perquè aquest m'ha fascinat, i per això el posaré als meus relats preferits. Gràcies i bon estiu.

Una salutació d'ullsblaus1