"Vull ignorar la veritat
i ser cent per cent feliç"

Amb lo bé que escrius i tu fent química! Tens molt d'art. Et seguiré llegint, rata de biblioteca! ;)

He tingut una sensació desconcertant al obrir la pàgina del teu relat.... Em pensava que la foto era la portada del Urban Hymns, dels The Verve... jajajaja! I és un parc-jardí, com d'aquests que hi ha Ginebra (impressionant!). El relat... un 9.99, perquè no en aquesta vida no hi ha perfecte, però "Gotes" la roça (està ben escrit?)

Tengo ganas de fiesta
De que acabe el invierno
De volver a nadar en el mar
De soñar el verano
En el que fuimos novios
Y poderle cambiar el final

Tengo algunos poemas
Que escribimos entonces
Y ahora te harían reír
Han pasado tres años
Desde aquel verano
Y sigo enamorado de ti

Tu cara triste
Mi amor de plata
Podemos volver a empezar
Seremos delfines o ballenas azules
Viviendo en el fondo del mar

El bello verano, de Family.


Ara estava escoltant aquesta cançó. Mentrestant et llegia. Tenia una sensació de n ostàlgia increïble. Ja tens un fan més al pot! Però compte, la fama pot fer perdre el cap... jajajaja! Realment meravellós!

"Castanyes als cabells, ametlles als ulls, prunes a les galtes. Corria amunt i avall com una baldufa, ballava, es movia lentament, jugava amb les mans i el somriure, deixava que els ulls li brilléssin, que els peus giréssin, que el cor visqués."

Potser és agoserat el que vaig a dir... però m'has fet recordar en Alessandro Baricco i Oceà, un llibre que fa poc he llegit, i que recomano a tothom. En quant al teu relat, li poso un 10! Conmovedor!

Sense els somnis i les il·lusions, tot això que has escrit no es podria complir. Mentrestant no es facin realitat, sempre els teus somnis estaràn plens de sentiments com els que has reflectit en aquest text...

Com diu una dita... Qui és optimista té més possibilitats de triomfar!

Endavant Bahía22!

Lemonheads, The Beatles, Pets, Gerard Quintana, Los Secretos... un gran repertori musical... i una situació que es pot donar en qualsevol moment i qualsevol persona... M'ha agradat molt, segueix escrivint tio!

Això millor preguntar-li al nostre estimat Freud que ens faci una breu lectura de l'insconscient, principal causant de les nostres incomprensibles preguntes.... I parlant del teu relat, compte amb les faltes!

Molt bé Sisme, molt bé. Primer relat al teu contador. Esperem que aquest fill de terres modernistes tingui un futur ben prolífic. En quant al text, molt bé. A veure si ens delaites amb més textos tan deleitosos com el teu.

El teu "germà" i amic de tota la vida.

Inkoma (també Komakino).