Inteligibles

Un relat de: Nyaelven

Com s'enten que plorem per algú que no plorarà per nosaltres? Ho sabem, però ho segim fent.
Com s'entèn que preferim una mala companyia a la solitut?
Ens possem l'enemic a casa per po de dormir sols, ja ho sabem, però ho seguim fent.
Com podem enganyar la nostra ànima amb falses caricies?
Com s'entèn que creiem les nostres fantasies, els somnis, les pors, i no fem res per fer les fantasies tangibles, els somnis realitat,i les pors només malsons?
Quan deixarà l'esser humà de fer-se mal? Quan deixarem de lamentar-nos perquè les nostres vidas no tenen sentit?
Quan ens aixecarem del sofà, sortirem al carrer a buscar el que ens falta? Potser no ho aconseguirem, però jo ho vull intentar.

Comentaris

  • Hola!!

    Saps què?? Em sento molt identificada amb el teu relat... fa un temps jo també era de les que em feia aquestes preguntes, i de les que plorava per qui sabia que mai ploraria per mi. Però vaig decidir mirar per mi i tirar endavant... i ara per ara, em va força bé, millor que mai.

    M'ha agradat llegir-te. Vagi bé!!

    Lileta

  • Jo també vull fer-ho[Ofensiu]
    jOaneTa | 03-12-2006 | Valoració: 10

    Res del que comentes s'enten ni tampoc s'entendrà. Tens raó ja és hora de deixar de plorar, de dormir amb un estrany, de tenir por, de viure de somnis. És hora de despertar.
    Un petó.

    P.D. Gràcies per el comentaria a Disimuladament... M'alegro de que t'hagi agradat.

    jOaneTa

  • preguntes sense resposta...[Ofensiu]
    inkoma | 07-03-2006 | Valoració: 7

    Això millor preguntar-li al nostre estimat Freud que ens faci una breu lectura de l'insconscient, principal causant de les nostres incomprensibles preguntes.... I parlant del teu relat, compte amb les faltes!

l´Autor

Foto de perfil de Nyaelven

Nyaelven

26 Relats

84 Comentaris

35132 Lectures

Valoració de l'autor: 8.98

Biografia:
Una vegada la gran escriptora Maria Mercé Roca va dir en una trobada: " Quan estàs bé no escrius". Aixó vol dir que tots els que escrivim encara que podem sentirnos "moderadament feliços" sentim que ens falta alguna cosa.
Jo vull que algú em digui " deixa'm ser el que et falta"
( porca miseria 25-12-05)

M'agraden aquestes frases, sóc feliç la major part del temps tinc molt bons amics, estic fent una carrera, però hi ha moments en que amb aixó no en tinc prou. Sóc massa exigent amb mi mateixa? O potser ja m'està bé ser moderadament feliç?