Gotes

Un relat de: M.Victòria Lovaina Ruiz

Les gotes regalimen parabrises avall com els laments perduts. Ell mira a l'altra banda de les gotes i veu la tarda que s'esvaeix, que s'apaga amb la constància lenta però inapel·lable del temps, i sent un ofec com de maquinària atrapada en un abisme incert i fosc.
Les gotes continuen caient i pensa en les llàgrimes de la Clara aquella mateixa tarda. Lentes i silents com mai no les havia vist, ni tan sols imaginava que poguessin existir. I ara, a l'altra banda, tot és un silenci d'aigua, de nit, d'herba humida, i no es pot moure. Només voldria veure-la de nou.
El temps és la lentitud de les gotes que rellisquen llepant el vidre del cotxe, la foscor dels arbres, els camins inconeguts. El paisatge a l'altra banda és el mateix de fa una estona, quan ha sonat el mòbil acompanyat per aquell brunzit estúpid que mai no ha sabut desactivar, i l'hi ha caigut a terra, sota el seient. Tot ha estat quan s'ha ajupit per agafar-lo, tot ha estat un segon, només la mil·lèsima part d'un segon, que ha perdut el món de vista, i el cotxe ha patinat sense control estavellant-se contra la cuneta, en aquella corba que ha agafat mil vegades retornant de casa de la Clara.
El mòbil ha deixat de sonar. Si pogués, miraria si ha estat una trucada de la Clara, una trucada providencial de la Clara, dient-li que tot ha estat un error, que se sent trista, però res més, i que ja li retornarà la il·lusió perduda. Però no pot, només pot mirar les darreres gotes de pluja que regalimen avall, grosses, immenses, com els ulls immensos de la Clara i tan enigmàtiques com aquell gest indefinit que avui l'hi ha descobert, i el jersei nou taronja i l'enjòlit perdut. Tot es perd, tot és com la pluja que s'esvaeix de mica en mica.
I ara les quatre gotes que encara cauen fan més gran la seva pena i tot li fa mal. Li fan mal el cap, les cames, els braços... L'envaeix fins i tot una petita tremolor, potser és el fred, la humitat, o potser l'adrenalina que ha deixat anar, diu la Clara que després d'un ensurt el cos ha de tornar a segregar l'adrenalina perduda i és la tremolor la que ens avisa d'aquest procés, però ell no sap distingir quin ha estat l'ensurt més gran d'aquest vespre.
Res es mou en la carretera comarcal, res es mou perquè és de nit i ha plogut tota la tarda i ara la pluja són gotes esparses que puntegen el vidre segellant el final. Ni tan sols els seus membres es mouen, ni els sentits reaccionen davant l'imprevist.
Al cap de poc torna a sonar el telèfon, s'inclina amb un dolor intens a les costelles, al tòrax, al braç dret i tot i així s'estira per arribar a l'aparell. Hi respon amb una veu somorta i sent la veu de la Clara amb restes de tristor i només és a temps de dir-li que és en aquella corba i que tot li fa mal, fins i tot li fa mal aquella tarda oblidable i les seves llàgrimes de punt i final.
Al cap d'una estona sent l'ulular providencial d'una ambulància. El so agut tenyeix d'una festa imaginària aquesta nit tan trista.
Els llums i la sirena s'apropen cada cop més i la nit es torna claror: els fars de l'ambulància, la llum ataronjada de les sirenes, els intermitents que bateguen compassats, les armilles reflectants... fins i tot les veus dels homes que se li acosten amb paraules tranquil·litzadores també li semblen veus de llum. De cop sembla que tot torna a la vida i pot imaginar la Clara de nou i la immensitat dels seus ulls i el seu jersei taronja.

Lídice

Comentaris

  • escrius molt bé[Ofensiu]
    riuvermell | 25-09-2008 | Valoració: 10

    ets de les bones.

  • Hola; vols enviar-ho a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 25-09-2008 | Valoració: 10

    m'encanta !

    El text en format word com annex en un e-mail a tribuna@guimera.info

    Quan a la imatge quina ?. lña clara ?, la corba?, el molbil ?, l'ambulància ? .... l'autor mana.

    Coneixes Guimerà ?

    has entrar a la pàgina www.guimera.info ?

    T'esperem.

    tribuna@guimera.info

  • molt bo[Ofensiu]
    JoanP | 27-09-2007 | Valoració: 10

    No estic d'acord amb l'anterior lector, el relat el trobo molt bo, realment és un relat que mostra les idees, que no les diu directament i que està carregat d'imatges seductores.
    Una abraçada

  • No sé, no sé...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-09-2007 | Valoració: 7

    No he entès massa bé el relat. A veure... Un home espera la seva estimada, la Clara, que vingui en una cita, i de sobte s'adona que l'ambulància va cap aquesta i que l'han atropellat. Va a rebre-la i s'imagina veure-la amb el seu vestit...

    Crec que el relat té bona pinta i té imaginació, però li falta més solidesa. Malgrat tot, t'animo a seguir escrivint ;)

  • pensaments[Ofensiu]
    1101ilime | 20-03-2006 | Valoració: 8




    es una descripció, molt bona, i detallada

  • Admirada![Ofensiu]
    Aquarela | 10-03-2006 | Valoració: 10

    Quina grata sorpresa he tingut quan he obert el teu relat i he vist la foto que tens: m'ha agafat una alegria de flors i colors, potser perque intueixo la primavera que ve... Després quan he llegit el text, m'ha canviat la cara pel sentiment que trasmets en cada frase i tot ell.
    T'envio una pinzellada admirada,
    Aquarela

  • llàgrimes de punt i final[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 09-03-2006

    Segon relat seguit de punt i final... Aquest, a diferència de la Teresa, l'acabes amb la possibilitat que el protagonista s'aferri a la vida i també recuperi l'amor. Una altra diferència -penso jo- és que aquest està, tècnicament, molt menys treballat, com si fos un esborrany; o un impuls deixat anar sense repassar. Un parell de metàfores al principi que no em convencen, algunes repeticions, la puntuació... El nivell literari del conjunt del relat és el que ja admiro però, avui, hi he trobat aquestes cosetes.

  • inkoma | 09-03-2006

    He tingut una sensació desconcertant al obrir la pàgina del teu relat.... Em pensava que la foto era la portada del Urban Hymns, dels The Verve... jajajaja! I és un parc-jardí, com d'aquests que hi ha Ginebra (impressionant!). El relat... un 9.99, perquè no en aquesta vida no hi ha perfecte, però "Gotes" la roça (està ben escrit?)

  • La pluja...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-03-2006 | Valoració: 10

    ...atmosfèrica fa de contrapunt a l'altra pluja interior de la protagonista.
    La desesperació, la solitud i l'estanyesa dels moments següents a l'acccident es fan ben patents a la teua narració. Curta, però excel·lent, com sempre.
    Salut i força per escriure, companya!

  • Molt ben escrit[Ofensiu]
    Siena | 09-03-2006

    Aquest relat m'ha encantat però m'ha deixat un regust trist... Una frase darrera l'altre m'ha fet ficar-me en la pell del personatge i sentir la seva tristesa, el seu dolor.
    Molt ben escrit!
    Siena

  • Llàgrimes que s'escampen...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-03-2006

    Una tristesa que sembla envair-ho tot, un buit que fa molt més mal que els cops de l'accident.
    La pluja dóna encara més força a aquesta sensació de pèrdua, d'angoixa. Llàgrimes que rodolen pels ulls de la Clara i pels vidres del cotxe. Tot plegat s'inunda, es xopa de desconsol.
    La veu que escolta li torna la llum, la immensitat dels ulls de la Clara i el color llampant del seu jersei.
    Miraculosament sembla com si el dolor s'anés alleugerint...

    Petonets i fins aviat!

Valoració mitja: 9.38

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de M.Victòria Lovaina Ruiz

M.Victòria Lovaina Ruiz

62 Relats

376 Comentaris

111285 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Escric, gaudeixo escrivint, tot i el patiment que de vegades comporta, i m'agrada que em llegeixin. Aquests són alguns dels petits reconeixements a la feina feta:

Any 2005:
Primer premi Districte V amb "Ernesta".
Any 2007:
Segon premi de relats Mercè Rodoreda de Molins de Rei amb "Hivern a Roma".
Any 2008:
Premi Joescric de Novel·la amb Amb ulls de nina
Any 2009:
Primer premi de narrativa breu per a dones a Terrassa amb "Veu de sucre".

Primer premi del Certamen Paraules a Icària, categoria "El Cistell" amb":Dietari de Les Gorges

Opinions sobre el Dietari de Les Gorges

Finalista del premi Víctor Mora de l'Escala amb: "Felipe o la magnitud de la llum".
Any 2011
Primer premi de narrativa d'Alberic amb la novel·la "Coses de la genètica".
Any 2012
Premi Soler i Estruch de narrativa curta amb l'obra "Pell de gat". Editat per Edicions del Bullent l'any 2013.
Any 2015
Premi de narrativa breu policíaca i de misteri Ferran Canyameres amb l'obra "L'home que camina"
Any 2016
Finalista del V premi de novel·la GREGAL amb l'obra: L'esquerda de l'àngel:
Any 2017
Accèssit del premi de novel·la curta LA VERÒNICA CARTONERA amb l'obra: El rellotge de doble esfera

Gràcies per llegir-me!

mlovaina@gmail.com