veig que no has entès gens l'objectiu del comentari que t'havia fet i que estàs mosquejada.. bé, no era el meu propòsit. només et volia dir que si t'atures un moment veuràs que tots tenim problemes, i no els provoquen els altres sino un mateix.

referent al relat, està bé, jo m'hauria carregat el tio sincerament, la presó és l'excusa del carceller, falsos culpables, pressumptes innocents.

que la prepotència no ens faci devoradors


jo trec bones notes en l'àrea que les vull treure aplicant la meva llei preferida, la del mínim esforç. sóc una cabra boja i no paro per casa, proclamo la meva ignorància matemàtica.. i saps què? odio que la gent es senti diferent. mira: als catorze som una figa, als quinze un meló i als setze una síndria. oi que no ho entens? empolló no és igual a inteligència ;)
com que sóc una ignorant tal i com m'he sentit descrita al text ( i de molt bon rotllo eh) he aprofitat l'ocasió per qüestionar-te la teva inteligència... saps una altra cosa? l'inteligència no existeix, és sols l'abstracció del coneixement al punt de ser comprès i assolit. i l'amor? allò que tu vols que sigui. els plebeus també ens enamore'm i a part del sexe (part important) també som capaços d'eixugar unes llàgrimes regalimant. i els bars serveixen per socialitzar-se, i els adolescents necessiten fites per creixer. recorda això. fites.

apa, espero que et faci reflexionar i perdona si en algun moment pot semblar prepotent, però sóc així impulsiva jiji una abraçada

un altre de pijotown, jo ho porto com el cul haver de conviure amb subespècies com aquesta, i tu q tal?

vols deixar d'escriure't comentaris estúpids i aprendre a acceptar que la teva poesia no fa miracles?

sento ser dura, però així no van les coses, t'o has de guanyar a força de suar les hores.

saps què? tenim la solució per acabar amb ells, però mosseguem massa i bordem poc. ACCIÓ

doncs la meva no és ferma ni està ben posada, és bruta de la terra contaminada q ha trepitjatm tacada d'un roig de sang de tantes morts que ha vessat, i estripada, sobretot això, de tantes vils llances que l'han atacat. i està molt arrugada, és rebel a la planxa que la vol redreçar. però saps que?? me l'estimo com cap altra

quan dic coses més interessants, és quan miro fixament amb els meus ulls massa grans i t'obro les mans

perquè el món ho aprofitarà i et silenciarà. endavant amb la lluita company!

...el meu germà l'han mort quan tirava pedres contra els tancs... atk

estic segura que tindràs una mort prou digna com aquesta, però els col.legues hi seran. Agulló va ser enterrat amb ells en belles èpoques, poso en dubte q ara hi passi res.ens hem rebaixat fins al seu pes.

serem pirates del destí

espero q no sigui autobiogràfic ( entenent és clar q ara ja no hi series xDD), és el primer relat q et llegeixo, no ens coneixem gaire jeje pel que dius a la bigrafia ens assemblem bastant. El relat en si: aquesta noia és inconscient, perquè diu que està sola.. però alhora repeteix que té els estels! què més vol que tenir un estel?! els estels entre ells es coneixen, i si el seu estel en coneix el d'algú solitari, ja serien 2 solitaris vagant pel món no? i a més, si ella realment s'estimés la vida, no s'auria matat d'una forma tant poc honorosa com aquesta.. les pastilles ni tocar-les, ja sigui legals com el gelocatil o drogues dures. Apa una abraçada!