L'endemà, un dia més, el poble estava de dol

Un relat de: instants

La bala surcava l'aire i el cap va rebotar contra la paret.
Un tret, un de molts per a una terra trista que cerca esperança en el somriure, mentre els morts passen cada dia pel mateix carrer.
Vuit anyets.
Només vuit.
I els arbres segueixen respirant un aire impregnat de sang, odi, venjança i genocidi.

Vuit anyets, només vuit.

Comentaris

  • encara q estiguis afònic, no deixis de cridar[Ofensiu]
    guille | 30-05-2006

    perquè el món ho aprofitarà i et silenciarà. endavant amb la lluita company!

    ...el meu germà l'han mort quan tirava pedres contra els tancs... atk

  • Ahir, avui, demà...[Ofensiu]
    brideshead | 08-02-2006

    perquè...

    "...
    els arbres segueixen respirant un aire impregnat de sang, odi, venjança i genocidi.
    ..."

    i així seguiran, malauradament, fins que els pobles siguin capaços de no acostumar-se al dol de cada dia.

    Una bona denúncia, instants, encara que només serveixi per fer-nos sentir culpables...

  • I continua..[Ofensiu]
    mzungo | 07-02-2006 | Valoració: 10

    I el més trist d'aquesta història és que continua i sempre ha estat així, des de fa molt de temps, massa temps. Però gestos com els teus mostren una petita esperança. Una petita il·lusió, una quimera de voler veure un canvi en aquest món ple de mentides.

    Segueix així.
    Un petó.

  • Un altre cop[Ofensiu]
    angie | 18-01-2006

    cremant les arrels d'un arbre...que tort o no, tenia dret a créixer...

    El dol ens consum als humans perqué no volem entendre que el negre és la repulsió de la llum, de la tendresa, de la felicitat...

    La nena que porto a dins ha rebut també una bala en el mateix instant.

    besets

    angie

  • El títol...[Ofensiu]
    biel | 14-01-2006 | Valoració: 10

    esfereidor.

    Un poema crític, referent a una realitat constantment viscuda...
    Endevant amb la denúncia!

  • ostia, pau...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 14-01-2006

    veig que t'ha afectat com a mi lo del nano...
    has vist una altre visió sobre el mateix fet?
    un apunt sobre el món en què vivim

    és un escrit dur, i molt...i real com el que més....
    una abraçada, wapo...
    smuaks

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

87069 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.