L'endemà, un dia més, el poble estava de dol

perquè el món ho aprofitarà i et silenciarà. endavant amb la lluita company!

...el meu germà l'han mort quan tirava pedres contra els tancs... atk

perquè...

"...
els arbres segueixen respirant un aire impregnat de sang, odi, venjança i genocidi.
..."

i així seguiran, malauradament, fins que els pobles siguin capaços de no acostumar-se al dol de cada dia.

Una bona denúncia, instants, encara que només serveixi per fer-nos sentir culpables...

I el més trist d'aquesta història és que continua i sempre ha estat així, des de fa molt de temps, massa temps. Però gestos com els teus mostren una petita esperança. Una petita il·lusió, una quimera de voler veure un canvi en aquest món ple de mentides.

Segueix així.
Un petó.

cremant les arrels d'un arbre...que tort o no, tenia dret a créixer...

El dol ens consum als humans perqué no volem entendre que el negre és la repulsió de la llum, de la tendresa, de la felicitat...

La nena que porto a dins ha rebut també una bala en el mateix instant.

besets

angie

esfereidor.

Un poema crític, referent a una realitat constantment viscuda...
Endevant amb la denúncia!

veig que t'ha afectat com a mi lo del nano...
has vist una altre visió sobre el mateix fet?
un apunt sobre el món en què vivim

és un escrit dur, i molt...i real com el que més....
una abraçada, wapo...
smuaks