L'últim udol

Als mai oblidats Brams,
amb afecte





Era jove, era català, estava a punt de fer disset anys
nit de sant joan, se li veia en el rostre confús de fum.

mig poble deia que era un bon militant, l'altre mig que era un militar
i la terra que ell estimava no li fotia cas

dimecres en ple juny, vam quedar al casal, s'hi va presentar tard
en un revolt, els monos el van provar de foradar.

Força, força, força
SEMPRE ENDAVANT!

Des d'un racó sentia com l'apallissaven, la sang acompanyava..
unes llàgrimes galtes avall, això no el faria caure.

Potser va ser l'incertesa del moment, o l'ineptitud policial
però l'endemà tornava a les barricades, al carrer.

Em va semblar veure'l arribar amb sang al llavi i el puny alçat
Em va dir que a partir d'avui res ens podria fer aturar.
L'alba que no naixia per morir.

Força, força, força
SEMPRE ENDAVANT!

Amb una mirada que esfereïa i un trabuc en mà
va estirar el coll per recordar:

Que la prudència no ens faci traïdors,
perquè no és això companys, no és això!




7 de Juny 2006