Cercador
la PUTA soledat...
Un relat de: vio_ska- Compartir:
Acostumada a parlar i a no ser escoltada, a escoltar-se a ella mateixa, a estimar sense rebre res a canvi, a sortir i a que ningú la miri, a mirar el telèfon i només trobar-hi l'hora, a cridar i a que ningú aparegui, a la soledat, a la tristesa...
Acostumada a anar a la platja i asseguda a les roques mirar el cel i els estels... Només amb la seva companyia... Més enllà, una parella... Ells si que se'n fan de companyia...Però en canvi, ella, només té als estels i a la lluna, a les roques i al mar.
Acostumada a tornar cap a casa sola, a entrar-hi i a no trobar-se mai ningú allí dins, a dormir sola i a llevar-se sola. A menjar sola, a fer-ho tot ella sola... Sense ningú, només amb els estels i la lluna, les roques i el mar.
Crida i torna a cridar, però ningú la sent... No pot més... Va cap al lavabo, obre l'armariet i n'agafa un pot. El porta cap a la cuina i el deixa sobre la taula. S'asseu i se'l queda mirant fixament una bona estona. No sap què fer, però a mida que van passant els minuts, n'està més segura... Agafa un got. L'omple de licor i obre el pot. El buida. Ara totes les pastilles són damunt la taula. N'agafa tres i se les pren de cop. Seguidament, tres més i així fins que se les acaba. S'ha quedat estesa al sofà, quieta i immòbil, sense poder moure's fins que aquelles substàncies han acabat del tot amb la seva vida...
Sí, s'ha suïcidat... No aguantava més la seva situació i així ho va decidir... Farta de viure, amb la soledat com a companya de vida constant... Podria haver decidit matar a la soledat... però en contes de fer-ho, es va matar a ella mateixa... Es va matar...
Comentaris
-
Hola[Ofensiu]L'ull de la subcultura | 10-01-2008 | Valoració: 10
m'ha fet moltissima il·lusió el teu comentari, feia molt molt i molt que no hi entrava i encara menys que escric. Hi han molts relats que no voldria que estesin, doncs son 3 anys ja que vaix començar ha escriure aqui i moltes coses han cambiat,. Especialment en la meva concepció ideologica, i esque seguim sent d'esquerres, encara mes d'esquerres, pero cert prejudici al independentisme ( l'associava a la JERC, que equivocat que estava) ja no existeix, i junts amb els companys de l'esquerra independetista he anat creixent i forman-me, ja siguin de KAJEI, Maulets, Endavant les CUP... i els companys bascos de JARAI i SEGI...
S'esta fent molt llarg aquest comentari, pero volia aclarir això perque no et fecis una idea equivocada...
Tambè en aqust temps he conegut el que es la soletat, la traiciò...però tot això sempre es per be! o això diuen jejejejej
Espero poder parlar algun dia amb tu.
Salut! -
Tant sols tinc una cosa a dir..[Ofensiu]Fada vermella | 11-12-2006 | Valoració: 10
..et mereixes més pro la maxima puntuacio es un 10.
Salut companya! -
Llástima[Ofensiu]L'escriptor mediocre | 29-05-2006 | Valoració: 8
que s'hago equivocat a l'hora de matar.
De vida només n'hi una, com la soledat, però contrariament a aquesta última no es pot solucionar. Hauria d'haver lluitat per arreglar allò que l'envolta i no acabar amb el centre de tot.
Error d'atrivució (es diu així?).
És un relat dur, però alhora realista. Vés a saber quanta gent ofega les penes així...
Esperem que sigui cada cop meys...
No t'aturis
Juseph
pd: jo també espero que no sigui autobiografic! Tot es pot arreglar... -
guille | 29-05-2006
espero q no sigui autobiogràfic ( entenent és clar q ara ja no hi series xDD), és el primer relat q et llegeixo, no ens coneixem gaire jeje pel que dius a la bigrafia ens assemblem bastant. El relat en si: aquesta noia és inconscient, perquè diu que està sola.. però alhora repeteix que té els estels! què més vol que tenir un estel?! els estels entre ells es coneixen, i si el seu estel en coneix el d'algú solitari, ja serien 2 solitaris vagant pel món no? i a més, si ella realment s'estimés la vida, no s'auria matat d'una forma tant poc honorosa com aquesta.. les pastilles ni tocar-les, ja sigui legals com el gelocatil o drogues dures. Apa una abraçada!
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
17 Relats
30 Comentaris
21710 Lectures
Valoració de l'autor: 9.13