PIRATES

Un relat de: silvia_peratallada

És cert...tot el litoral en va ple, de llegendes i d'històries de Pirates que arribaven a les nostres costes, i feien de les seves a les masies que trobaven. Però aquesta història, es conserva tan viva com el mateix dia que succeïren els fets.

Vaig tenir la sort d'anar a treballar de monitora a una masia de l'Alt Empordà, Torreferrana, tot just passat el massís del Montgrí. Era la típica masia gran, amb la seva torre, els seus camps i un espai que havia servit de cementiri, on actualment s'hi feien activitats amb els infants.

Quan els pirates abandonaven els vaixells (tot i que sempre hi havia tripulació que s'hi quedava, per seguretat i protecció) es dirigien a les cases buscant bestiar, aliments, homes joves i forts per esclavitzar i dones per violar. Les torres de les masies s'havien anat construint per tal de poder vigilar i preveure futurs atacs, i també per tancar-se a dins en cas d'atac, amb el bestiar, la collita i el poc menjar que tinguessin. Els pirates havien arribat a estar a les masies setmanes senceres menjant, bevent, ... i durant tot aquest temps les famílies rurals es mantenien malvivint dins les torres.

Un dia, els pagesos de Torreferrana van veure com arribava un vaixell a les costes de l'Escala, i farts d'amagar-se en males condicions, van decidir, amb les eines de camp que tenien i les poques armes que havien pogut construir, fer front als atacants, passés el que hagués de passar.
Es van amagar al bosc, i van esperar a que els pirates estiguessin alcoholitzats per atacar. Llavors els varen enganxar per sorpresa, i sorprenentment els van vèncer.

Un cop morts tots els pirates es van trobar amb un problema.
Què havien de fer amb els cadàvers?
Tard o d'hora, la resta de companys que s'havia quedat al vaixell els trobaria a faltar i els anirien a buscar, ara sí, amb totes les armes que tinguessin, i contra aquestes no podrien guanyar.
Van pensar en enterrar-los, però quan els pirates els anessin a buscar i veiessin la terra regirada, seria el final dels habitants de Torreferrana.
També van pensar en cremar-los, per tal de fer-los desaparèixer, però l'acte generaria un fum sospitós que cridaria l'atenció dels pirates vius....

Finalment, com encara tenien uns dies fins que la resta de la tripulació els trobés a faltar, van decidir, després de trencar-se molt el cap, construir una doble paret al tram més alt de la Torre de vigilància, i emparedar-los allà.

I així ho van fer.

Els pirates mai varen arribar. Segurament deurien passar de llarg mentre buscaven els seus companys. I Torreferana estava tranquil·la i contenta amb la seva particular victòria.

Però aquí no acaba tot...Un dels pirates que va anar a Torreferana i va morir, era el gran pirata turc Barba-roja, un dels més famosos de tot el mar Mediterrani.

Quan vaig sentir la història, evidentment titllada com a llegenda, el primer que vaig fer va ser pujar a dalt la torre, i mirar la paret. I és el que us podeu imaginar... hi havia una doble paret a l'últim tram... i fins i tot es podien veure cares humanes dibuixades al ciment, però és clar... tot són casualitats.

Amb el temps de treballar allà, dues dones de la neteja havien deixat la feina per telèfon, després de marxar corrents mentre treballaven i haver deixat la masia oberta, argumentant (pel mateix telèfon) que havien vist un pirata assegut a un banc de la base de la torre, i que no tornarien.
Les dues la mateixa versió, i sense tan sols conèixer-se.

I si...passaven coses estranyes, allà.
Alguna nit que estàvem sols tots els monitors, havíem anat a prendre una copa al poble, assegurant-nos que tot estava tancat, I al tornar, la llum de l'habitació de la part alta de la torre era oberta. Havíem pujat tots junts, encenent totes les llums al nostre pas, fins a dalt de tot, on ja era oberta, i tornat a baixar apagant-les totes i tancant totes les portes, i un cop a baix, la llum de dalt tornava a estar encesa.
Això ens va passar varies vegades, us ho cregueu o no.

També ens havia passat, d'estar reunits, i sentir que algú estirava la cadena de vàter dels lavabos que hi havia a baix de la torre, i estar tots junts, i ningú més a la casa, o estar a dalt la torre, jo mateixa amb el noi de manteniment arreglant uns llums, i que sonés altre cop la cadena del vàter, sense haver-hi ningú més a la casa...


Qui sap, potser en barba-roja encara és entre aquelles parets...

Comentaris

  • guille | 30-05-2006

    serem pirates del destí

  • uuffff !!!![Ofensiu]
    Akerbeltz | 25-04-2006 | Valoració: 10

    Quan vaig llegir el relat... s'hem va posar la pell de gallina.

    poques vegades una història així ho havia conseguit.

    Un petonet especial.

    segueix així ;)

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com