Tonada de cançó que et porta una estelada

Un relat de: Marc Freixas

La tonada de la cançó que respira l'aire pur i net,
et porta una estelada recitada i ben sentida,
a la finestra oberta al món en els ulls de la nostra gent,
per fer-la reflectir i poder-la contemplar ben ferma i ben posada.

Ben ferma i ben posada,
estirada i sense arrugues,
es presenta a ser estimada encara igual,
i més,
i eternament,
per tenir-la, tocar-la i desitjar-la intensament.

Tonada de cançó que et porta una estelada,
ben ferma i ben posada,
estirada i sense arrugues.

Comentaris

  • guille | 30-05-2006

    doncs la meva no és ferma ni està ben posada, és bruta de la terra contaminada q ha trepitjatm tacada d'un roig de sang de tantes morts que ha vessat, i estripada, sobretot això, de tantes vils llances que l'han atacat. i està molt arrugada, és rebel a la planxa que la vol redreçar. però saps que?? me l'estimo com cap altra

  • Molt maco[Ofensiu]
    TiK_X_Ki | 05-04-2005 | Valoració: 9

    Que l'aire que respirem, pur i net, com si fós una estelada de seda, ens acarici els nostres rostres i ens ompli els nostres pulmons de sentiments que ens arribin als nostres cors!
    no hi ha res més maco que sentir-te pertànyer a un país, amb una bandera, una cultura i una llengua pròpia.
    coses que t'han estat atorgades i que ningú te les pot prendre :p
    m'ha agradat molt el teu relat, enhorabona

    Visca la Terra!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

819982 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.