Autoretrat

AUTO RETRAT D'UN BORDEGÀS

Vaig néixer bastant llarg de mides, però a mesura que em vaig fer mes gran la cosa es va complicar, i els pares s'esgarrifaven, els 14 anys ja tenia un metro vuitanta d'alçada i als vint ja feia els dos metres .
No puc passar per les portes, ho he de fer amb el cap ajupit, i en el metro em foto cada cop de cap que val un credo, el llit te de ser a mida, els llençols també i de la roba no cal que en
parlem. El mes greu de tot, es la quantitat de menjar que tinc que engolir, la desesperació dels pares es una cosa inaudita, i la butxaca sen ressent d'allò mes.
Els amics em diuen (la girafa), però jo els agafo com una pilota, i mels passo, d'un amic a l'altre.
Quant em veuen es posen a córrer. i el pitjor de tot es que es mofen de mi.
Sort que la meva vàlvula escapatòria, es poder jugar al Basquet, i a llavors si que em puc esplaiar del tot.
Jo entro les pilotes nomes alçant el braç , i els gols son aplaudits per tot-hom, però això no te cap mèrit, i els companys amb tenen enveja .
Però en canvi, el públic s'entusiasma, i tot això, va be per la butxaca; abans era un pobre pelat i ara deu ni do, m'he comprat una casa a Sant Cugat, i no visc en un terrat, visc en una gran Torre i no com diuen els Madrilenys (chale), i dels clubs en diuen CLUBES , us imagineu el REAL CLUBE ESPAÑOL, O el FUTBOL CLUBE BARCELONA.
Jo em creia que un club, era un club, diguis esportiu o social, però es que aquets Senyors inventen, un nou diccionari, que en diuen Espanyol, però en canvi els hi dona per afegir , O QUE GUAI, ect.......

La casa esta rodejada de jardins, amb multituds d‘arbres, per dins i pels carres, doncs a Sant Cugat, n'hi ha una munió, es com un bosc, i de tota classe d'arbres i fins i tot ornamentals, que fan les delícies de tots els sant-cugatencs.
Vaig començar en primer regional, i acabar en els de la lliga de primera.
Llavors els pares si que estaven contens. El problema va ser, trobar parella, perquè a elles, ja els hi va be que el noi sigui alt, però a mi, això de passar me la com una pilota igual que els meus companys, no m'agrada gaire.
Perquè a veure , si tens una dona al llit, tant petita , que no la trobes, es com si dormissis amb un gatet, i en el llit ha de ser que t'ompli, per tot arreu.
Parlant del meu caràcter, soc un home bastant tímid, el que fa contrast en la meva figura, i tinc les meves manies com molta gent, i això agreuja la anormalitat meva.
Apart del esport les meves aficions son l'electrònica, muntar i desmuntar, aparells de radio, televisors. Quant era petit, vaig començar a construir una radio "galena", que fins i tot, podia escoltar les tres úniques emissores que existien.
Ara et tornes mico, indagant com funciona el maleït MOVIL.
Pro també es divertit, quant no tens gaire feina .
Abans et deien ( bes a ver punyetes), i ara es pot dir, ves a fer novel-les o a fer poesies.
El meu Sogre sempre ho deia, Apa ves a fer novel·les.
Be, s'ha m'ha estant acabant els trons, ja no ser que mes voleu saber de mi, com no us parli de intimitats, no se que dir mes.
Jo no amb podria presentar, al concurs de literatura de Valdorexxx, com diu el que la locució del tren de St. Cugat.
Us podria explicar, que tinc tres gossos, un per cada mida de nen, l'un de dos, quatre i vuit anys, que son les delícies de petits i mes grans, perquè es de les poques cosses bones, que podem tenir en aquesta vida. Sense molestar als altres.... es clar.