Cercador
POESIA AL TREN
Un relat de: Sol_ixent- Compartir:
Sentir-te sempre de fons
i veure el meu paisatge allunyar-se.
Desfer-me de l’abric a l’hivern
i posar-me la jaqueta a l’estiu.
Mescla d’olors i de races,
que observo amb curiositat.
Vull que passi de pressa però alhora lent
aquest trajecte que em durà al centre del món.
i veure el meu paisatge allunyar-se.
Desfer-me de l’abric a l’hivern
i posar-me la jaqueta a l’estiu.
Mescla d’olors i de races,
que observo amb curiositat.
Vull que passi de pressa però alhora lent
aquest trajecte que em durà al centre del món.
Comentaris
-
Un trajecte amb tren[Ofensiu]Lecram | 21-05-2014 | Valoració: 9
Realment un relat curtt però bonic, m'he sentit força identifcat, a mi anar amb tren també m'inspira...una forta i gran abraçada i merci pels teus comentaris :)
-
magnífic[Ofensiu]gilet | 31-01-2014 | Valoració: 9
Magnific. Bona introspectiva, que molts - si més no jo - podem fer-nos nostra.
-
Molt bonic![Ofensiu]Mercè Bellfort | 30-01-2014
Un trajecte introspectiu acompanyat d'un paisatge que s'allunya, que convida a evocar uns sentiments nostàlgics, contradictoris; tal com és, en part, l'essència de l'ésser humà. Una poesia que diu més del que sembla. I és que viatjar amb tren acostuma a donar molt de sí, amiga Sol_ixent. Celebro molt tornar-te a veure per aquí!
Una forta abraçada!
l´Autor
140 Relats
446 Comentaris
123594 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66