Cercador


Llista categories

POESIA AL TREN

Un relat de: Sol_ixent
Sentir-te sempre de fons
i veure el meu paisatge allunyar-se.

Desfer-me de l’abric a l’hivern
i posar-me la jaqueta a l’estiu.

Mescla d’olors i de races,
que observo amb curiositat.

Vull que passi de pressa però alhora lent
aquest trajecte que em durà al centre del món.

Comentaris

Afegir comentari
  • Un trajecte amb tren[Ofensiu]
    Lecram | 21-05-2014 | Valoració: 9

    Realment un relat curtt però bonic, m'he sentit força identifcat, a mi anar amb tren també m'inspira...una forta i gran abraçada i merci pels teus comentaris :)

  • magnífic[Ofensiu]
    Gilet56 | 31-01-2014 | Valoració: 9

    Magnific. Bona introspectiva, que molts - si més no jo - podem fer-nos nostra.

  • Molt bonic![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 30-01-2014

    Un trajecte introspectiu acompanyat d'un paisatge que s'allunya, que convida a evocar uns sentiments nostàlgics, contradictoris; tal com és, en part, l'essència de l'ésser humà. Una poesia que diu més del que sembla. I és que viatjar amb tren acostuma a donar molt de sí, amiga Sol_ixent. Celebro molt tornar-te a veure per aquí!
    Una forta abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

143 Relats

438 Comentaris

145321 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Afegir a preferits
Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo". (Mercè Rodoreda)
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >