el pas del temps

Un relat de: redrose
Els arbres es movien amb la força del vent. Alguna cosa els impulsava més del compte. Les ganes de ser lliures potser.
La casa seguia igual. Estava intacta. Oh, aquella façana…era tan majestuosa…feia deu anys que no trepitjava aquell camí de sorra i tot seguia al seu lloc habitual. Que ningú els h havia dit als ocells que podien volar i ser lliures? Em va semblar veure com aquell ocell tan maco del pit vermellós volava per davant meu, com solia fer quan jo era petita, i intentava atrapar-lo.
mm...m’agradava tan, aquest lloc! De petita deia que hi viuria per sempre, i els meus avis es posaven a riure i es miraven entre ells. Què m’amagaven?
Encara que m’agradés, haver tornat, no vaig poder evitar plorar una mica, quan vaig veure que allò ja no era el que era. Les coses seguien iguals, però les persones que em rodejaven en el passat ja no hi eren per apreciar-ho amb mi, com el meu pare, per exemple. Sempre parlava de com li agradaven aquelles terres...sempre admirava la terra fèrtil i somiava amb sembrar-hi, fer-hi un bon hort.
Els humans sempre parlem de plans de futur, i no mirem les coses simples com trobar a faltar a algú. No apreciem la companyia fins que la perdem. I aquell lloc, aquell lloc que tan vaig apreciar, pel que tany vaig plorar en el seu moment, el lloc que vaig abandonar deu anys enrere, ara l’odiava amb força. Odiava no veure al meu avi al jardí fumant de la pipa, odiava no veure la meva avia amunt i avall escombrant els balcons i odiava veure com l’hort que el meu pare algun dia plantaria ara ja no era més que un munt de bardisses.
El temps és traïdor. Ens canvia les coses, les perspectives, els plans...els somnis no valen per res si no som aquí, per fer-los realitat.

Comentaris

  • PER REFLEXIONAR[Ofensiu]
    Gilet56 | 10-02-2014 | Valoració: 9

    Un text molt ben construït; breu i concís però, alhora, prou punyent per fer pensar i per reflexionar.

l´Autor

Foto de perfil de redrose

redrose

21 Relats

30 Comentaris

16075 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
Sóc una ex-estudiant de dret plena d'inquietuds i emocions...somio massa, i de vegades no distingeixo els somnis de la realitat. Però...quin mal hi ha en això?
M'encanta llegir i escriure. Es pot descobrir un bon llibre, quan et pots imaginar el que llegeixes i t'arriba a l'ànima.

Penso que les coses que no es diuen, solen ser les més importants.
Aquí us deixo algunes de les coses que no he dit mai....