ENTRE TELERS

Un relat de: E. VILADOMS
Aquell dia anant cap a la comuna, seguint les darreres i precises indicacions, va fer marrada pel passadís entre les màquines nou i deu. Va aixecar el pot de llauna que hi havia al cap de munt de la màquina nou, just davant del rellotge metàl·lic de la deu i, amb discreció, es posà el paperet a la butxaca de la bata. Mentre feia el riu, llegí amb avidesa aquelles lletres menudes que li xiuxiuejaven:
"Estimada, no saps pas tu el que m'agrada poder-nos parlar per escrit ja que no ho podem fer de paraula. Trobo que ens passa molt més de pressa la setmana i també, encara que no t'ho creuràs, espero amb més afició l'hora de posar-me a treballar que la de plegar.
Ja que tu m'envies mil petons, jo que no vull ser menys ni deixar-me guanyar, te n'envio dos mil, d'aquells xuclats. Fins demà, aquí mateix."
Va treure el bocí de llapis de l'altra butxaca i cal·ligrafià una resposta escaient damunt un dels papers que servien per anotar els quilos de fil. De tornada, va fer lliscar la missiva amorosa sota la llauna de la nou.
Quan va ser davant dels seus ordidors, la veïna que li havia vigilat la feina durant l'absència li picà l'ullet d'un tros lluny i se li acostà.
- Pel treball ja m'ho pots deixar llegir, vinga dona!
- L'escrit d'avui no, l'he de tornar a mirar. Si vols el d'ahir que ja me'l sé de memòria... Abans de plegar, me'l tornes.
"Em demanes com t'estimo, ho saps bé prou! L'única hora del diumenge que espero amb impaciència és la del ball, ben al revés teu que sempre arribes a misses dites. A veure si aquesta setmana vindràs ben d'hora i no faràs glatir endebades el meu cor d'enamorat."
- Té, no passis ànsia, l'he llegit sense fer-hi cap arruga. Ai si el meu xicot em digués aquestes coses!
...

- M'ensenyes aquells paperets que t'escrivia l'avi?
- Vés amb compte que tenen molts anys i es podrien fer malbé.
- I com és que el van matar?
- Era temps de guerra...
- I tu, amb els anys que fa que és mort, encara l'estimes?
- Sí, molt.
- Quan tu et moris, iaia, jo també et continuaré estimant!

Comentaris

  • Aquells temps![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-02-2014

    Aquelles maneres de comunicar l'amor tan diferents de les actuals, oi? Un relat que destaca per l'ambientació acurada fins al punt de tocar els mateixos personatges... entre telers.
    Una història plena de tendresa. Molt bonica!
    Una abraçada!

  • Bona història[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-02-2014

    un micro relat d'escola, vull dir que és bo. Marques pautes a tenir en compte, pel ritme i per com ens el fas veure amb poques paraules i descripcions. El salt temporal fet amb decisió i bones maneres. Felicitats Viladoms!

    Sort!

    Ferran

  • Magnífic[Ofensiu]
    Gabriel M. | 17-02-2014 | Valoració: 10

    Magnífic relat amb un final sorprenent.
    M'ha agradat sincerament.
    Una abraçada.

  • Impactant[Ofensiu]

    Una forma ben original de perpetuar l'amor i un final punyent. La guerra civil és un període fosc de la nostra història, però que hem de tenir present. Felicitats pel relat.
    Edgar

  • Punyent[Ofensiu]
    Carles Ferran | 14-02-2014

    Un relat molt arrelat a la nostra terra, lligat a una època que va significar la transició industrial del país, marcada per la terrible guerra civil que va estroncar tantes vides i tants somnis. Crec que se’ns fa més corprenedor perquè d’alguna manera deu estar fixada al nostre ADN col•lectiu. Un relat que també encaixaria perfectament amb el tema Història del mes que ve.

  • Amor industrial[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-02-2014 | Valoració: 10

    Vivint al barri barceloní del Poblenou, a escassos cinquanta metres de l'antiga fàbrica tèxtil Can Saladrigues, com vols que no m'emocioni aquesta història d'amor inustrial! Has fet una ambientació molt precisa, coneixedora de la matèria, crec, i amb un argument en dues parts perfectes. Un gran relat! I una forta abraçada.

    Aleix

  • Quin final...[Ofensiu]
    Pispireta | 13-02-2014 | Valoració: 10

    ...més tendre! M'he endinsat totalment en l'època, tot i no haver-la viscut. M'ha agradat molt la manera com has relatat la història! Felicitats!

  • mar - montse assens | 10-02-2014

    M'agrada com viatges en el temps i aquesta manera de relatar la història, com ho feia l'àvia quan ens explicava els seus amors. Amb quina senzillesa aconsegueixes fer-nos pessigolles a l'ànima...i en els records!

  • Com abans[Ofensiu]
    Materile | 08-02-2014 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat. Molt ben tramat.
    M'ha fet pensar en la meva infantesa a Ripoll. La meva tieta sempre m'explicava històries de les ànimes que treballaven a la fàbrica de teixits que hi havia.
    És un relat molt emotiu, sobretot per les persones que han viscut i conviscut l'ambient d'una fàbrica, les moltes hores que s'havien de treballar i l'amor entre telers.

    Materile

  • Com abans[Ofensiu]
    Materile | 08-02-2014 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat. Molt ben tramat.
    M'ha fet pensar en la meva infantesa a Ripoll. La meva tieta sempre m'explicava històries de les ànimes que treballaven a la fàbrica de teixits que hi havia.
    És un relat molt emotiu, sobretot per les persones que han viscut i conviscut l'ambient d'una fàbrica, les moltes hores que s'havien de treballar i l'amor entre telers.

    Materile

  • Coautoria[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 07-02-2014

    Gràcies pels comentaris, però seria molt injust no esmentar el coautor d'aquest relat: J. Farell (EPD).

  • sí, sempre s'han trobat maneres[Ofensiu]
    Atlantis | 07-02-2014

    per fer arribar l'amor. Tinc una amiga que el seu home feia còmics i a cada pàgina del còmic, mig amagat entre les herbes hi escrivia el seu nom...M'ha vingut aquest record el cap que ella em va explicar...Ara malgrat siguia partir d'una màquina màquines els wapsaps tenen el seu encant no?

    Molt ben descrit el lloc i la història (en un temps vaig treballar entre telers)

    Petons

  • Tendre i colpidor[Ofensiu]
    gilet | 07-02-2014 | Valoració: 9

    Un relat ben construït, senzill, tendre i colpidor. Enhorabona

  • Relat senzill...[Ofensiu]

    Relat senzill, relat que llisca suaument mentre el llegeixes.
    M’agradaria saber explicar millor el que m’ha transmès, però no en sé més.
    Felicitats!
    —Joan—

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

64 Relats

732 Comentaris

71987 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.