Quina maravella!

Re-descobrir-te en l’altre.

De seguir aquesta història...

M’agrada el teu poema!!! Em fa somriure!!’

*deixa'm

Tots tenim algun trastorn, molts l'amaguem, molts no en som conscients, molts l'expliquem obertament.

No estem sols! els genis del passat, els del present, els de casa nostra... tots son inspiradors.

Hi han persones que no son genis artísticament parlant però si que són un exemple, un referent entomant la vida!!!

M'agrada la teva honestad en les teves paraules.

M'agrada el que escrius!

Una abraçada!!!

quin ritme!!! però que bé llegir-te!

El que escrius, es com deixar-me portar per les teves paraules i tot es fàcil.

m'agrada del que parles!

que no entrava a relats en català, tant de temps com 7 anys i just he anat a parar al teu relat eròtic.
Ple de sensualitat, de diversió, d'honestedat, d'energia... de dins del tot.
Et segueixo llegint.

poesia,o escrit o paraules... m'han recordat que estimo desde fa tant de temps l'amor...
que ara tinc 30 anys (acabats de fer) i l'amor que sento ara es igual de fort que quan tenia 15... la diferencia esque ara fa mes por estimar, enamorarte, llençar-te al buit al sentiment...
pero la intensitat es la mateixa... per dintre el cor no para!!!!
El teu escrit es fantastic, ple de força, ple d'amor... ple de valentia!
m'ha fascinat.
et segueixo la pista!
petons!

IGUAL,SEMPRE SON DE DEU!

com la vida mateixa, i a mes a mes, tenim dret a tenir el nostre petit psicopata diins... despres l'hem d'apendre a gestionar!
plorar, treure la merda... de la manera que sigui, pero treure.
després la pau.
quedat amb aquest somriure que va ser teu, es igual de qui sigui ara, va ser teu i segur que era diferent que els demes somriures, pq cada persona ens fa somriure d'una manera particular i amb tu, era nomes aquell somriure, nomes teu!
Valent!
encantada de llegir tanta transparencia i realitat! directe a l'emoció!
GENIAL!

"cuidado" sento l'error... no l'he revisat.
imaginin que hi diu "cura".
Petons de mama "estressada".

tu ho has escrit, tu vas decidir que ell estigués a la teva vida, tu decideixes que ja no hi sigui...
Amb el temps una es se n'adona que tot es mes senzill del que sembla...

"si no truca, es que no l'interesses"

i encara que una ho sàpiga hi torna a caure... pero cada cop amb mes consciencia,o si mes no... jugant al mateix joc.

m'agrada llegir-te.

Disfruta dels moments mentres no et faigin mal... si et fan mal ja no et mereixen!

una abraçada!

Aleix... gracies! has entés perfectament el meu escrit,el meu sentiment!
t'he estat llegint! quin gran descobriment..!!! vaig a llegirte mes!
t'envio una forta abraçada!