L’esperança i la genialitat

Un relat de: Romy Ros
Hi han molts tòpics sobre les característiques que tenim les persones que passem o hem passat per un problema de salut mental.
Entre aquests tòpics es troben uns que son de caire negatiu: som violents, impredictibles, mandrosos , febles, sense voluntat, i un llarg etc.

I altres de caire positiu com son la genialitat, la sensibilitat artística, posseïdors d’una creativitat extrema, que s’atribueix sobretot en moments de crisi o similar a totes les persones que tenim un problema de salut mental.

Jo també poso en dubte el binomi genialitat i bogeria com a quelcom inseparable: no tots els genis tenen o tenien un trastorn, ni totes les persones amb un trastorn son genis artístics per si mateix.

Tot i així, us confessaré que ens els meus moments de depressió aguda, quan em trobava en el més obscur infern, el fet de saber que determinats personatges del passat havien patit un trastorn anímic sever, com es el trastorn bipolar, per a mi representava un plus que m’ajudava a il·luminar la lluita titànica que jo havia de fer per sortir del pou.

Pintors i escriptors com: Edward Munch, Paul Gauguin, Vincent Van Gogh, L. Tolstoi, Hermann Hesse, E. Hemingway, H. Ibsen, Virginia Woolf, Victor Hugo, E. Allan Poe, Graham Greene, Maxim Gorky, Mary Wollstonecraft, Sylvia Plath, Giorgia O’Keeffe i moltes més... Saber que totes aquestes persones, malgrat les seves crisis, van ser capaços de deixar-nos un llegat ple de creativitat suprema representava per mi una escletxa d’esperança per tirar endavant.

M’aferrava a aquesta idea en moments de desesperació per dir-me que la meva sensibilitat també podia plasmar-se a traves de la creativitat de la pintura o de qualsevols actitud crítica envers alguns convencionalismes que em desagradaven. M’ajudava a reafirmar-me en la lluita per superar-me. I a partir d’aquest recordatori començava la meva lluita per surar cap a la superfície. És possible que la creativitat t’ajudi a sobreviure, em deia jo en aquells moments. I amb aquest convenciment he lluitat.

Aquests creadors, em servien de referents positius. Encara que jo no sigui genial, sí que la creativitat m’ajuda a sobreviure. I és per això que necessitem referents en present: famosos que en l’actualitat estiguin disposats a sortir de l’armari i anunciïn el seu trastorn amb la naturalitat de la vida mateixa. La seva referència ajudaria a demostrar que no cal amagar quelcom que no es dolent en si mateix, si no que forma part d’aquesta vida estressant que tendim a enaltir equivocadament. El somni de la fama també ajuda a emmalaltir, i els amagatalls son tan plens que les estadístiques delaten l’epidèmia: 1 de cada 4.

Amb o sense famosos en present, jo em conformo amb els artistes del passat com un motor més que m’insufla esperança.

També em quedo amb aquesta reflexió del meu amic Vincent Van Gogh: “Es veritat que per a l’art, on hi ha necessitat de temps, no estaria gens malament viure més d’una vida”
( http://www.jmhdezhdez.com/2013/11/frases-van-gogh-vincent-phrases-citas.html )

Romy Ros
Abril 2019


Comentaris

  • Tindre esperança...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-05-2020 | Valoració: 10

    M'admire com ho has plantejat. Tindre esperança en la vida és el fonamental per a viure. Les teues reflexions les fas amb certesa i admiració per tota la vida. Molt bon relat i amb molta força.
    Salut i una abraçada...
    PERLA DE VELLUT

  • Certesa[Ofensiu]
    rober | 14-04-2020 | Valoració: 10

    Fins fa relativament poc temps desconeixia el món dels transtorns mentals. Per sort o per desgracia, els he hagut de viure. I, t'he de dir que l'art permet expressar els sentiments que ens oprimeixen i obre portes a la curació. En el món de les emocions no hi ha regles. Què determina que és correcte o incorrecte?... Quin sentiment és bo o dolent?... Hem d'aprendre a racionalitzar el que sentim...Perquè les emocions són un reflex d'alguna cosa que ens està afectant. Tinc la certesa que dibuixar, pintar, esciure, lllegir, el cinema, l'escultura, etc... ens apropa a nosaltres mateixos i per això no ens deixen indiferents. Felicitats i gràcies

  • Una altra virtut...[Ofensiu]
    brins | 10-04-2020 | Valoració: 10

    Un relat sincer, ben escrit i exemplar, Romy Ros! Parles de les persones que han tingut algun problema de salut mental, i jo em pregunto si hi ha algú que no n'hagi tingut mai cap...Anomenes algunes de les virtuts que tenen les persones sensibles, però crec que te'n deixes una de molt important:SÓN MOLT BONES PERSONES! I crec que tu també ho ets, benvolguda companya de Relats, ho deixes ben palès en tots els teus relats i comentaris.
    Ja fa molts anys vaig tenir una amiga que també tenia la sensibilitat molt acusada, i no he conegut mai una altra persona que tingués l'ànima tan blanca com ella. Es deia Anna i la vida ens va separar, però mai no l'he oblidada.

    Una abraçada, molt forta,

    Pilar

  • Em descuidava una cosa[Ofensiu]
    NADINE | 08-04-2020 | Valoració: 10

    El que més m'ha agradat del text ha estat la esperança que respira. Sí, esperança és el que ens cal a totes les persones per superar les adversitats.
    De nou, una salutació cordial i quan et vagi bé, regala'ns un altre text ple de coratge com els primers que tens. Gràcies per passar-te pel meu espai i comentar-me. Jo intentaré publicar els que tinc guardat al calaix.
    Nadine.

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    Montseblanc | 07-04-2020

    Potser el que diré és un tòpic també, però l’experiència m’ha demostrat que les persones amb sensibilitat extrema són més propenses a les malalties mentals i també a crear art. Sembla que tot vagi lligat, que no vol dir que sempre sigui així. Però una persona creativa ha de ser molt sensible, ha de saber “veure” i transmetre, i això mateix, aquesta “exposició” dels sentits, ser com una esponja, també la fa més fràgil i vulnerable a les malalties mentals.
    S’hauria d’acabar aquesta estigmatització dels malalts mentals. Tenim un cos, i tenim malalties, algunes a un peu, altres al fetge, altres al cervell i l’ànima.
    Gràcies per la teva sinceritat i per fer-nos reflexionar.

  • Genial[Ofensiu]
    versos_perduts | 07-04-2020

    Excel.lent reflexió i presa de consciència, en un moment dur.
    Et volia agraïr el teu comentari, que em va animar molt.
    Potser no ho hauria de posar per aquí, però penso que reflexionar i fer, és el què ens fa avançar!
    I a més m' agrada l' antropologia!
    M' agrada llegir com a tu i, escriure m' omple un munt.
    En el teu escrit hi poses bases sòlides,per entendre un món , que es mou només a cops de sentimens, poc fiables i canviants.
    Una abraçada.
    M.d.s

  • Artistes!![Ofensiu]
    NADINE | 07-04-2020


    Ah! M'ha agradat aquesta llista d'artistes que ens regales:

    Pintors com: Edward Munch, Paul Gauguin, Vincent Van Gogh,

    Escriptors com: L. Tolstoi, Hermann Hesse, E. Hemingway, H. Ibsen, Virginia Woolf, Victor Hugo, E. Allan Poe, Graham Greene, Maxim Gorky, Mary Wollstonecraft, Sylvia Plath, Giorgia O’Keeffe i moltes més...

    "Saber que totes aquestes persones, malgrat les seves crisis, van ser capaços de deixar-nos un llegat ple de creativitat suprema representava per mi una escletxa d’esperança "
    Il.lustratiu i genial!
    Salutacions.

  • Desmontant tòpics![Ofensiu]
    NADINE | 06-04-2020 | Valoració: 10


    M'agrada el teu relat que desmonta els tòpics de les característiques que acompanyen a les persones que han patit un problema de salut mental.
    També m'agrada el repàs que fas dels personatges històrics que han tingut alguna patologia de salut mental. La literatura, la música i la pintura estan plens de persontages que en ple patimen psíquic han estat capaós de crear autèntiques obres d'art! Un assaig ben escrit i molt il.lustratiu. Enhorabona!
    Una salutació plena de desitjos de salut.
    Nadine.

  • Binomi genialitat i bogeria[Ofensiu]
    Dones del Club L | 05-04-2020 | Valoració: 10

    El teu assaig tracta bàsicament sobre el possible binomi entre la genialitat i la bogeria... tot i que et veiem un xic crítica: no hi creus a peus juntets.
    Ens agraden els teus assajos sobre salut mental, estan plens de càrrega crítica i fonamentada en coneixement de causa des d'una perspectiva vivencia i de persona lluitadora, resilient. Llegin-te aprenem coses més enllà dels tòpics.
    Et seguim perquè ens desvetlles coses noves!
    Salutacions Romy Ros.

  • geraldine | 05-04-2020 | Valoració: 10

    Tots tenim algun trastorn, molts l'amaguem, molts no en som conscients, molts l'expliquem obertament.

    No estem sols! els genis del passat, els del present, els de casa nostra... tots son inspiradors.

    Hi han persones que no son genis artísticament parlant però si que són un exemple, un referent entomant la vida!!!

    M'agrada la teva honestad en les teves paraules.

    M'agrada el que escrius!

    Una abraçada!!!

  • Nit i dia.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 04-04-2020 | Valoració: 10

    Decaïment o depressió són dos estats anímics que es confonen... Jo estat algun cop ala caigut per algun problema o situació adversa. Però m'ha durat poc i no m'ha calgut pastilles. Perquè sóc del parer que si sempre estiguéssim contents no donaríem valor al moment aquest estat de joia. Cal veure la llum, cal veure la foscor...Com el dia i la nit, ambdues indispensables. Jo, he notat que la meva creativitat és major en els moments que em recloc en mi mateix, quan estic més sensible o també quan estic més eufòric...Però mai quan estic, poques vegades a la vida, toco ferro, veritablement fumut. La teva observació és valuosa i dona molt de marge per a pensar, sobretot en les persones que pateixen malalties mentals...Salut, Nil.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

459 Comentaris

79443 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!