Temps d'estimar

Un relat de: Atlantis
M’acosto cap a tu
com un joc de miralls sobreposats
amb totes les cares de les dones que porto
des del fons ancestral, imperceptible, erràtic,
que m’empeny.

Així perplexa,
com ara un cel seré d’hivern a London
mentre la pluja fuig,
i tanmateix, sorpresa de trobar-me
en la recerca inèdita.

Com si per primer cop, cada vegada,
jo fos la puritana, la dòcil, la carnal,
la delicada nimfa, la lúcida, la lúdica
vampiressa d’amor.

Amb fúria, és com m’acosto, al joc inenarrable,
més enllà del instant de la recerca,
i sóc com sóc :
fidedigne estrangera.

Així em trobo
en el temps d’estimar.

Així m’acosto a tu : complexa i plena.

Comentaris

  • Mil cares[Ofensiu]
    Proubé | 16-05-2021 | Valoració: 9

    Quantes som en l'amor, amb l'amant? Totes!

  • Llunynde casa...[Ofensiu]
    geraldine | 05-08-2020 | Valoració: 10

    Re-descobrir-te en l’altre.

  • D'acord[Ofensiu]
    kefas | 20-07-2020

    Hi ha algú que pugui saber qui és, fora del que l’hi han explicat els altres? Les mil cares que tenim són les mil mirades foranies en les que es reflexa la nostra. Estrangers per al nostre ser només podem recomençar cada vegada per intentar la inútil recerca de trobar-nos.

  • Senyor[Ofensiu]
    Atlantis | 20-07-2020

    Sr García ( em fa gràcia això d'anomenar-te senyor)

    La sensació de ser moltes/molts(?) l’he tingut diverses vegades, i sobretot en aquest espai tan íntim en el que potser ni tu mateixa et coneixes. Gràcies per les teves paraules, que em fan sentir bé, quan sé que la meva poesia comunica amb algú altre.

    Gràcies, cuida't i una abraçada.

  • reflexió [Ofensiu]
    Atlantis | 20-07-2020

    Nil: M’acosto cap l’erotisme més de manera sensual que explícita. No sé fer-ho de cap altre manera. Potser el poema és més una reflexió que una sensació. Reflexió però que està plena de la passió del joc de l’encontre.

    Gràcies per passar. Espero que estiguis bé.

    Una abraçada i bon estiu. Aquest estiu diferent ple d’incertesa.

  • Complexitat[Ofensiu]
    Canela fina | 19-07-2020 | Valoració: 10

    M'han agradat molt aquests versos que ens regales. Aquesta complexitat que duiem totes a dins i que ens fa ser alhora, força i feblesa. Encarar-nos a l'amor sentir-nos fora de lloc, com estrangeres i al mateix temps, aclaparar per la fortalesa que tenim dins. Una abraçada :)

  • La complexitat que ens empeny[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-07-2020

    La complexitat dels nostres camins és infinita. És una meravella com descrius les múltiples capes i facetes que conformen una persona. M'agraden tots els aspectes de la poesia, que tal com es vol descriure, també forma un joc de miralls:
    "Totes les dones que porto"
    "El fons ancestral"
    "La sorpresa de trobar-me"
    L'enumeració caòtica
    I el magnífic final: "Complexa i plena".

    Una poesia que mostra una gran maduresa, tant humana com literària.

  • Joc de miralls[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 11-07-2020 | Valoració: 10

    Mha agrada aquest poema teu, amb el qual em sento en certa manera reflectit o identificat. Un joc de miralls!, som en realitat...un sobreposat damunt l'altre com molt bé dius...Un poema joliu, melangiós, apassionat, transparent i no cal dir eròtic!, però d'un erotisme tant subtil que el fa alhora sensual i amorós. Mercès per compartit la delicadesa de a teva sensibilitat. Nil.

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

162 Relats

1388 Comentaris

100685 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com