sense filtre.

Un relat de: geraldine
M'agraden el balcons.
no crec que hi pogués viure en un pis sense balcó
El meu es ben petit, però just per dues persones fumant un cigarret a mitja nit.
Des de el meu balcó hi veig el carrer Castillejos
i el meu, Mas Casanoves,
m'agrada veure a la gent com camina pel carrer
com es creuen dos desconeguts que ni tan sols es miren a la cara
i passen recte, caminant, en els seus pensaments...
a la matinada passejant el gos, o tornen de treballar,
hi ha un que sempre passeja al seu gos amb sabatilles i
escolta la radio amb uns auriculars i parla sol,
quan passa, m'amago perquè sempre mira al balcons,
i em fa por que em vegi
També hi ha una parella que surten dels gimnàs a les deu de la nit
i cadascú te la seva moto,
doncs es passen casi dues hores parlant, abrasçant-se
donant-se petons, deuen ser amants
o potser no viuen a la mateixa casa...
m'agrada imaginar.me les històries de la gent que passa.
També des de el meu balcó veig l'edifici del davant,
allà hi ha una finestra, crec que al tercer pis
que la llum es vermella
i al vespre sempre tenen la taula parada
amb una ampolla de vi i dues copes,
a l'estiu, tenen oberta la finestra i m'agrada espiar-los,
parlen i veuen vi, deuen escoltar música
perquè no sembla que tinguin la tele encesa
i a vegades no es miren, només escolten...
deu ser algú com música clàssica m'imagino...
sí, aquesta finestra m'agrada molt.
Recordo quan vivia a París,
a la primera casa que em vaig quedar
era un setè pis, l'últim,
com unes golfes,
a Paris a les golfes dels edificis hi viu gent i les finestres estan al
sostre i com el sostre es una taulada
la finestra es en diagonal, i només hi veus el cel
però si hi treus el cap
pots veure totes les taulades,
i totes les finestres dels edificis....
uns fan l'amor,
altres sopen,
altres es barallen,
altres netegen...
i m'hi passaria hores imaginant les seves vides
inventant.me histories
de soledats, amors, desenganys,
viatges ben lluny a paisos que no son el nostre.
Aquesta soledat em fascina,
la del viatjant
es una soledat voluntària
que t'omple de vida i de romanticisme
un soledat buscada, bonica, dolça,
angoixant i relaxada al mateix temps
una soledat de creixement, d'introspecció ...
a vegades em ve una ràfega
d'aquest sentiment que vaig viure en tants moments de la meva vida
aquesta soledat em feia tan feliç
estar fora del meu lloc
em fa sentir immensament feliç
Ara, el meu viatge es un altre...
ara tinc a la meva filla
que ja té tres anys
ara viatjo cada dia amb ella a la meva ciutat, Barcelona,
i m'enamoro d'ella cada dia més
cada dia vint vegades...
i ella, la seva vida,
la seva manera de ser, de descobrir el món
d'aprendre, el seu viatge
ara es el meu viatge...
mirar-la, estimar-la
passar els dies amb ella i veure la seva felicitat
el seu somriure permanent, la seva inocència
la seva intel·ligència
la seva manera de sentir, la de veritat,
la pura.... l'amor en pur estat.
Ella, la Candela, parla somriu,
i no necessito res més a la meva vida.
ella es la meva vida.
Però a vegades em ve ràfega d'aquella soledat buscada que tant
vaig experimentar
Aquella manera de viure al dia cada dia,
deixant.me portar per la vida de cada ciutat
per la gent que coneixia...
aquella manera d'improvitzar de deixar-me portar
per les hores, sense normes,
sense obligacions, només la de aprendre dels estímuls que m'oferia la vida.
Ràfega d'aquella llibertat d'espai i temps!!
Ara la meva llibertat, es l'amor que sento!
es una altre.
i segueixo sent feliç.
La meva llibertat es el seu somriure,
els seus petons, les seves carícies...
la meva llibertat es quan de sobte em mira
m'abraça i em diu:
t'estimo molt mama!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

58219 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!