Estima'm

Un relat de: geraldine
Pren-me el coeur amb un puny i tira`l al mar.

Dona'm oxigen.

Mata'm

Estima'm

i deixem en pau.

Desapareix, però no deixis de mirar-me

No puc més

Sóc adicta a tu

Necessito el teu cos per respirar

Tocar-te, sentir-te, mirar-te, tocar-te, notar-te...

Vull oblidar-te cada dia mil vegades i em rendeixo.

Planto bandera.

I em deixo anar a la droga que em dones.

M'omplo de tu i em fa mal voler-te tant.

I quant de temps més podré estimar-te?

Necessito que s'acabi.

Netejar-me de tu

Però m'omples tan d'espai que casi no respiro.

Comentaris

  • Dol i amor[Ofensiu]
    Atlantis | 30-12-2020

    Els tus poemes son petits relats de moments intensos, plens de dol i de tendresa i amor.

    Son molt narratius. M'agrada aquest potser perquè es menys narratiu i sembla que respira més.

    Endavant amb l'escriptura i amb la vida.Amor i dol.
    Gràcies per passar pel meu poema.

    Abraçada

  • m'agrada![Ofensiu]
    la Güell | 19-04-2020 | Valoració: 10

    l'amor en totes les seves formes
    laGüell

  • L'amor absolut[Ofensiu]
    Illadestany | 17-04-2020 | Valoració: 10

    L'amor absolut, el que arrassa amb tot sense atendre a la possible toxicitat (o no) de l'altre. I que omple cada neurona, cada fibra, cada vena del nostre cos. Inflexible, irremeiable, Fins que podem obrir els ulls i veure què hi ha i si ens convé o no.

  • geraldine | 15-04-2020

    *deixa'm

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

58111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!