viure sense tu

Un relat de: geraldine
Com es la vida eh!?
Saps que hagués donat la vida perque volguessis estar al meu costat.
Volia estar amb tu tant....
Cada cop que venia a buscar-te a la feina, a la muntanya, al gimnàs.
Et vaig estimar tant. Tantíssim. I tho vaig dir tantes vegades.
Tantes vegades vaig venir a buscar-te per dir-te que escollissis estar amb mi, que t'estimava tant! Tantes vegades em vas dir que no, que al final després de tot, vaig entendre que no mestimaves. Que ja no em volies a la teva vida. I vaig lluitat per oblidar-te, per fer la meva vida, per no enfonsar-me.... Per aprendre a viure sense l'Amor que sentia, entenent que ja no m'estimaves, encara que sem feia imposssible imaginar-me la vida sense tu, sense les nostres coses, les nostres fajitas, les nostres pizzes al restaurant Italià, els nostres fills, els nostres somriures, les nostres mirades, les nostre bromes, el nostre sexe.... El nostre sexe.
Ha sigut tan difícil.
La teva pell. Aprendre a viure sense la teva pell, ha sigut tan dificil....
I al final..... Un aprèn a viure i a tirar endevant.

Comentaris

  • Visc sense viure en mi[Ofensiu]
    kefas | 08-07-2020

    Viure en el cor d'un altre sense contracte de lloguer té aquests problemes, et poden desnonar en cualsevol moment, excepte si et fas ocupa. Sort del bon humor. El que hi havia en l'antic redòs i el que hi deu haver ara per superar el trasbals del desnonament.

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

58268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!