Ser mare

Un relat de: geraldine

Cinc mesos.
Et sento dins meu a estones.
Com una fiblada de tant en tant... que em recorda que no estic sola
Sento el teu cor bategant dins els meu cos.
Soc jo
Però dins meu hi ets tu
Es a dir que ara per ara, som un sol ésser real
T'imagino.
A tu.
A mi, encara no puc,
no em puc imaginar com em canviarà la vida.
Ho diuen els grans,
que ja mai mes tornaré a dormir més de tres hores seguides
diuen que la que m'espera...
Que deixaré de ser jo per viure per tu
Diuen tantes coses,
Bones sempre
Però em fa tanta por, a vegades,
tenir aquest amor tan gran
tan incondicional
em fa tanta por que existeixi algú al món
Per qui moriria
Per qui no ser mai més egoista
Per qui preferiré donar-li de menjar, d'abrigar, de capricis i jo quedar-me sense
...
Només pq seràs la cosa més important de la meva vida...
Encara no em crec que estiguis dintre meu
I ja fa cinc mesos
Encara no sóc conscient que dintre de quatre mesos
et tindré entre els meus braços i aleshores ja seré Mare,
Mare per sempre mes
Mare per tota la vida
Mare, seré i ja sóc la teva mare
I tu la meva filla
I serà per sempre més
és lo únic que serà per sempre mes

No se com serà, com ho faré
Em fa por no fer-te feliç
No saber ser forta
O mostrar-te la meva debilitat
Pq vull ser una mare com la meva
Una mare que mai m'ha retret res,
que sempre m'ha cuidat
i estimat
Una mare amiga confident
Una mare de pel·lícula d'àngels
La meva mare
Ha sigut tan bona mare...
Que em fa por no saber-ho fer com ella
De moment, ets dins meu
De moment
T'estic cuidant tan bé que puc
I ja t'estimo tant...
Que ni jo m'hagués imaginat aquest sentiment
mai de la vida.
Sóc feliç i em fa tanta por...
I tinc tantes ganes de sentir-te entre els meus braços.

Comentaris

  • enhorabona...[Ofensiu]
    Pepastor | 31-07-2010

    pel teu tendre poema. Potser ha naixcut ja!!Només vull dir-te que ja ets una bona mare... Besets
    Pepastor

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

58284 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!