Quins llavis!

Un relat de: BARBABLAVA

Em perverteixo pensant en el teu cos.
Malaguanyo pensaments sense dir-te res.
I em deshinibeixo sempre quan tu ja no hi ets...
Vendria les meves millors idees,
tresors que defenso amb la pell,
per besar delicadament els teus llavis
sucosos i enverinats de luxúria
que s'obren poc a poc per deixar
que la meva llengua penetri
les profunditats més amagades del teu cos...
mentre tu m'hidrates l'ànima
amb mirades de desaprovació
que lentament es converteixen en plaorosa complicitat,
ulls convictes de desig...
I de la teva boca en surten petits brots d'èxtasi,
monosíl·labs confusos, glopets de sospir.

Quin goig notar el gust de les teves entranyes,
creuar la porta d'entrada,
lubricar d'amor el lotus que tens entre les cames!

Comentaris

  • Quins llavis?[Ofensiu]
    diaclau | 10-11-2010

    "I de la teva boca en surten petits brots d'èxtasi,
    monosíl·labs confusos, glopets de sospir." Quins llavis? Quin goig llegir-te! Només he llegit un quants relats, però de ben segur que seguiré passant!
    Aquest poema m'ha agradat molt, dolç com comença i contundent com acaba! Magnífic.

    Besades :)

  • Si jo fos[Ofensiu]
    Biel Martí | 22-12-2004 | Valoració: 8

    Si jo fos el què no sóc, podria tenir una opinió diferent i més interna, però val a dir que és un, des del meu punt de vista poètic imperfecte, bon poema eròtic. M'ha agradat.

    Biel.

  • Quines paraules![Ofensiu]
    brideshead | 22-12-2004 | Valoració: 10

    Repassant de nou els teus relats, m'he tornat a trobar aquests "Quins llavis!" Llavors no et vaig comentar, però ara que ja t'he llegit més i que sé que m'encanta el llenguatge d'alta qualitat que empres per descriure totes les situacions que et proposes en els teus relats, no puc deixar de donar-te de nou les gràcies per relats com aquest. Breu, impactant, treballat, rigurosament ben escrit. Fas que el lector arrossegui el teu propi desig, amb tota la sensualitat d'una passió desbordada, que per aconseguir-la et vendries l'ànima al diable, fins i tot els teus principis més profunds...
    Felicitats de nou!

  • M'agrada[Ofensiu]
    olympia | 14-12-2004

    com amb les paraules pots crear una imatge tant nítida de l'anhel del cos de l'altre. M'humitejo els llavis mentre el llegeixo... i això no és res més que una bona senyal...

  • Sucós[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 09-12-2004

    i engrescador. Has posat paraules a la luxúria i a la carícia.

  • Tendrament entres en la serenor perduda d'aquesta noia...[Ofensiu]
    Somnikat7 | 22-11-2004 | Valoració: 9

    Ostres quina sensibilitat mencada entre els teus braços...Les teves paraules esdevenen vida corrent entre les venes dels enamorats...Profunditat en el tractament de la suavitat d la situació perduda, q demà pot establir-se de nou entre els teus llavis...No deixis q manqui aquesta tendrea...
    Segueix describint passions i somnis incomplets.....Felicitats Barbablava!

  • glopets de sospir[Ofensiu]
    Alessandro | 13-11-2004

    Ep! molt ben trobada la situació, el noi encara no s'ha apropat a la noia però passa tot el dia pensat en el que donaria a canvi d'un peto....però quin peto i quins llavis!!

    Esta molt ben descrit paraules molt ben trobades sobretot: "glopets de sospir" brutalll!!

  • quins poemes![Ofensiu]
    laia | 22-10-2004

    he llegit algun dels teus relats, i m'han sorprès molt, m'agrada molt com tractes la passió amorosa i sexual sense frens, em recorden a espisodis d'una intensitat amorosa inmesurable, costen tant de descriure aquests moments i tu els poetitzes, imagina't...m'agrada, m'agrada molt. t'asseguro que et seguiré llegint
    Molts petons

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

75229 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.