El que mai et diria si no fos veritat

Em dol tant no tenir-te que,
a cops,
desitjo la teva inexistència
per alliberar-me del mal
que suposa enyorar-te.

Trobar-te en falta
res més és per mi que un pes
a l’esquena que em deixa,
molts cops,
sense alè
(i on ets, llavors, per donar-me el teu aire?).

Ara bé,
pensar-te és trobar-li un sentit a tot.
Sobretot a la vida
(que d’això es tracta “tot”).

Si jo senzillament sabés que als teus braços mai més cauria,
com fós alliberaria la meva ànima
d’aquesta exigència
(i si dic exigència és perquè ja és incontrolable).

Però,
amor meu,
demà hi seràs
(i si no demà, passat)
i això,
el fet de poder veure’t un altre cop,
és el que em fa continuar.

Sàpigues que mil anys patiria
si mil anys després t’hagués de veure, ma vida.