M'he mirat al mirall

Un relat de: annah

Avui m'he mirat al mirall amb uns altres ulls i no m'he reconegut.
Qui sóc?
Ha estat com sortir del meu propi cos i observar-me des de fora, sense saber que aquell rostre que em mirava fixament era jo.

No m'he mirat el pentinat, ni si tenia grans, si la roba em quedava massa ajustada o si anava conjuntada. No m'he mirat el cos, m'he mirat l'ànima des dels ulls.

He descobert que ja no sóc la nena despreocupada i innocent.
Ja gairebé no es noten les cicatrius d'entremaliadures infantils.
Però en la mirada encara hi ha somnis i il·lusió.

Hi he trobat problemes, però ganes de superar-los.
Hi he trobat amor, esperança, somnis i felicitat.
Hi he trobat bocins de persones que m'estimo i m'estimen: amics, germanes, pares, coneguts i no tant coneguts. Persones que han contribuït a que sigui com sóc.
Hi he trobat experiència i inexperiència. Hi he trobat gent que coneixeré no per casualitat, sinó perquè m'han d'ensenyar quelcom de la vida.

M'he mirat al mirall, m'he somrigut i m'he agradat.

Comentaris

  • Jo t'he llegit, i m'ha agradat![Ofensiu]
    diaclau | 04-12-2010

    Primer, moltes gràcies pel teu comentari!
    He llegit alguns relats teus i tots m'han agradat molt. A part, comparteixoel meu gust amb Jordi Sierra i Fabra.

    Et comento aquest relat perquè m'ha fet espeacial gràcia. Suposo que ara dec estar ''en l'edat''. Em passa sovint mirar-me i no reconéixer res en mi. Però segur que li passa a tothom alguna vegada, i més d'una, a la vida.
    Aleshores et felicito per plasmar tant bé aquesta sensació, segur que com jo moltes persones s'hi han sentit identificades. I segur que, totes elles i jo, encara tenim la il.lusió i la espurna aquesta als ulls...i que duri!

    Petons.

  • Mirar-se al mirall amb els[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-12-2009 | Valoració: 10

    ulls de l'ànima és un exercici difícil i a voltes pot resultar estremidor...no sabem què podem trobar, però tu has trobat il.lusió, ganes de fer, curiositat pel demà i amor. Això és molt important i ajudar a caminar plàcidament.
    Enhorabona per aquest relat vitalista!

  • Viure de la veritat[Ofensiu]
    Bonhomia | 11-07-2009 | Valoració: 10

    El teu jo és el teu jo, i això és el més important. És molt bo que t'estimin i estimar, però no deixes de ser tu, mai ens fem adults, això és imaginari, sempre seguim sent la mateixa nena i/o el mateix nen.
    Sento una enveja saníssima pel teu rol d'amor i amistat. Potser per això t'he escrit aquestes paraules. I malgrat tot crec que és veritat, que la nostra essència és meravellosa i encara que evolucioni, és ferma en les seves arrels.

    Una fortíssima abraçada d'amic.


    Sergi

  • martaplanet | 16-05-2009

    Mirar-se al mirall i ser capaç de veure's, ser capaç de sentir-se i entendre's.
    És difícil mirar-se al mirall i no observar les coses físiques, al cap i a la fi és el que ens demana la societat, no?

    M'ha agradat molt el teu relat :)

    I això de mirar-se al mirall i no pensar en el que és físic, sinó en els pensaments, en els desigs, en els sentiments... s'ha de fer de tan en tan.

    Et seguiré llegint.

    Una abraçada.

  • La mirada i el miratge[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-05-2009 | Valoració: 10

    Observant-nos fixament a nosaltres mateixos, podem iniciar un procés d'estranyament que ens pot portar a enfrontar-nos amb una persona desconeguda, aparentment, que ens resulta familiar, per altra banda... i descobrir en ella perspectives noves!

    Continuaré llegint-te...

    T'envio una abraçada i una mirada dolces,
    Unaquimera

  • F. Escandell | 11-05-2009

    A vegades està bé mirar-se al mirall i no veure només els defectes, tant superficials com personals.
    Una besada!

  • Vas pel bon cami[Ofensiu]
    JOANPG | 07-05-2009 | Valoració: 10

    prescindint de les coses supèrflues vas endinsan-te en la maduresa de la vida, amb alegria, joia i esperansa. T'has mirat l'ànima i t'ha agradat. Bona cosa. Bona senyal.
    Jo, que soc un avi, em noto aquesta vitalitat del rejoveniment espiritual i procuro escampar, a qui em vulgui sentir, que la vida cal agafar-la de cara i fer els canvis convenients per a millorar.
    Endavant annah.

  • exacte,[Ofensiu]
    ESTEL | 06-05-2009 | Valoració: 10

    perquè t´has agradat, i després del mirall queda anar, fer, segurament amb més força, o la mateixa, però amb totes les ganes perquè t´has descobert.

    un petó ben gran bonica

  • Autoestima pràctica[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-05-2009 | Valoració: 10

    Sensacional ! Agafar perpspectiva d'una mateixa és una lliçó positiva d'autoestima i acceptació. M'agradat molt !!!
    També és bo fer-ho sense roba davant un moirall que puguis veure tot el cos... hi han percepcions interessants.
    Gràcies pel teu comentari a ULLS MULLATS. Jo també coincideixo amb lo del PLORAR.

  • crohnic | 04-05-2009 | Valoració: 8

    Hola Anna!
    M'alegro que t'hagis agradat quan t'has mirat al mirall... Suposo que en ocasions, tots ens mirem al mirall i no ens reconeixem... però el fotut és que t'acabis de mirar i no t'agradis, que no somriguis...

Valoració mitja: 9.71

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: