Cercador
Llista categories
deulonder
Osona,8 Relats, 54 Comentaris
26827 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
M'agrada crear webs; les meves webs són:www.arcade.ya.com/escacs2002
www.deulonder.angelcities.com
www.geocities.com/deulonder2000
Últims relats de deulonder
Os Lusiadas
deulonder - 24-01-2005 - 2174 Lectures - 6 comentaris
Temps estimat: 24 minutsOLIVARES: Majestat, us haig de donar una molt bona notícia; avui heu fet un gran negoci, sou immensament ric perquè acabeu de guanyar una gran fortuna. FELIP IV: I com és això? OLIVARES: Doncs mireu, el duc de Bragança ha comès l’estúpid error de proclamar-se rei de Portugal, i, ara, vós podreu confiscar-li totes les seves rendes i patrimonis. FELIP IV: Gaspar, que a això hem de posar-hi remei. Segons s’explica aquesta fou la manera com Gaspar de Guzmán, comte-duc d’Olivares –l’home de confiança del rei-, va comunicar a Felip IV l’esclat de la revolta de Portugal contra Espanya el 1640. més
L'Oasi català
deulonder - 17-01-2005 - 3386 Lectures - 9 comentaris
Temps estimat: 14 minutsI si a Catalunya durant la Guerra Civil les coses haguessin anat d’una altra manera? més
Atlàntida
deulonder - 12-12-2004 - 3005 Lectures - 2 comentaris
Temps estimat: 15 minutsUn viatge a Atlàntida mai no deixa indiferent més
L'Emperador
deulonder - 07-12-2004 - 2197 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 13 minutsFinalment, després de bastant de temps d’haver-hi rumiat molt, va comprendre que ho havia de fer. Era necessari. No ho faria pas per gust ni per ambició personal, sinó per sentit del deure; ja li agradaria de poder-se’n escaquejar i continuar amb la seva vida de persona normal, però no era pas possible. més
Visca Espanya!
deulonder - 04-11-2004 - 4041 Lectures - 13 comentaris
Temps estimat: 20 minutsI si Felip V no hagués fet els decrets de Nova Planta? més
Prats de Molló
deulonder - 01-11-2004 - 3876 Lectures - 3 comentaris
Temps estimat: 44 minutsEl novembre de 1926, cinc mesos després del fracàs de la Conspiració de la Nit de Sant Joan a Madrid, dirigida contra la Dictadura per antics monàrquics i alguns republicans, Francesc Macià va concentrar els seus escamots armats a Prats de Molló (a la Catalunya-Nord) amb el propòsit d’entrar al Principat per provocar-hi una insurrecció; tanmateix, a causa d’una delació, la policia francesa va detenir Macià i els seus homes abans que arribessin a passar la frontera. Francesc Macià fou jutjat a París, cosa que li donà notorietat internacional i difongué el conflicte nacional català a Europa; tanmateix, els fets de Prats de Molló no tingueren repercussions immediates a Catalunya. Desterrat a Bèlgica, poc després, Macià emprengué un viatge per Amèrica on contactà amb els centres catalanistes; a l’Havana el 1928, Macià presidí una assemblea independentista on s’hi formulà un projecte constitucional que propugnava uns lligams simplement confederals amb Espanya amb dre més
Setanta anys
deulonder - 28-10-2004 - 2677 Lectures - 3 comentaris
Temps estimat: 44 minutsEl dia 14 d’abril del 2001 s’acomplien setanta anys de la proclamació de la II República Espanyola, i també de la proclamació de la República Catalana dins de la República Federal Espanyola per Francesc Macià, al balcó de la seu de la Diputació Provincial de Barcelona, situada aleshores en el que després seria el Palau de la Generalitat. Per les raons que tots sabem, aquests fets no foren pas commemorats oficialment. Però, i si la Guerra Civil i el franquisme no haguessin existit mai? En primer lloc, els pobles de l’Estat espanyol no haurien patit els horrors de la Guerra Civil, les víctimes de la qual es calculen en un milió de morts, ni tampoc quaranta anys de dictadura feixista. Per altra banda, a Catalunya no s’hauria produït la ruptura amb el període anterior a 1936; acabada la guerra, una gran part de la intel·lectualitat catalana (Rovira i Virgili, Bosch i Gimpera, Josep Carner, Joan Oliver, etc) marxà a l’exili; a més, les circumstàncies creades pe més
Nosaltres sols
deulonder - 26-10-2004 - 5471 Lectures - 18 comentaris
Temps estimat: 40 minutsINTRODUCCIÓ Com ens han ensenyat a tots, Ferran II el Catòlic es casà amb la reina de Castella Isabel I la Catòlica, per això, d’aquesta parella reial se’n diu els Reis Catòlics. D’aquest matrimoni, en nasqué un fill gloriós: l’Espanya unida, inseparable i indivisible, que posava fi a una època de divisió d’Espanya en què, per a més horror, havia estat dominada pels àrabs. Els que tenen uns quants anys deuen recordar la cançoneta aquella de Isabel y Fernando, el espíritu van formando que acaba parlant d’una una sagrada bandera. A d’altres de més joves, la memòria només els pot arribar a saber que 1992 fue el año de España perquè s’hi va commemorar el V Centenario de tres grandíssims fets com foren: a)la Conquesta de Granada i la expulsión de la morisma (el concepte morisma deu designar ací la població del regne de Granada que, com és sabut, eren persones de cultura àrab i de religió musulmana) b)el descubrimiento del Nuevo Mundo (per ai més
Últims comentaris de l'autor
-
deulonder | 05-06-2005
Recorda que la independència de Portugal es va aconseguir en gran part gràcies al fet que Catalunya també s'havia sublevat i Espanya no va poder lluitar pas en dos fronts alhora.
Muito obrigado pel seu comentario. -
deulonder | 29-03-2005
Sí, que a Catalunya hi hagi un bar anomenat Felip V és un autèntic mal rotllo
-
deulonder | 29-03-2005
Gràcies per la crítica; admeto que no tinc gaire traça a l'hora de crear relats de pura ficció; potser el que més s'assembla al que tu busques són els relats Atlàntida i l'Emperador, aquest darrer, tal com es pot veure, és el que ha tingut menys èxit de tots
-
deulonder | 08-02-2005
A mí sí que m'importa el tema de Catalunya o Espanya; fins i tot suposant que els dirigents d'un estat català independent fossin els Maragall, Clos, Mas, Carod etc que tots coneixem les coses no serien tan dolentes com ara.
Per altra banda, la indiferència sempre afavoreix l'ordre de coses establert, que, en aquest cas, és Espanya. -
deulonder | 18-01-2005
La situació potser no seria la mateixa però sí que s'assemblaria a la de "Setanta Anys"
-
deulonder | 18-01-2005
La teva possibitat podria ser però no he volgut pas considerar-la.
Una victòria de la República a la Guerra Civil no donaria pas al món ucrònic de "Setanta Anys" perquè en aquest cas, la República no guanyava pas la Guerra Civil perquè no hi havia guerra civil.
Gràcies pels teus comentaris. -
deulonder | 18-01-2005
La salvatge i brutal repressió que va dur a terme el règim franquista durant tots els seus quaranta anys d'existència des de l'inici de la guerra civil fins a la mort del dictador no veig pas que desmenteixi ni legitimi el terror revolucionari perpetrat per anarquistes i comunistes a l'Espanya republicana durant la Guerra Civil.
Per cert, la violència d'anarquistes i comunistes era "del poble" o d'uns sectors polítics que aspiraven al poder absolut? -
deulonder | 12-11-2004
Gràcies pel comentari
Home, sóc historiador i per això tinc coneixements sobre el tema
-
deulonder | 05-11-2004
Sí, he vist la història d'una manera curiosa. Si vols et convido a llegir els meus tres relats que també he publicat ací i a veure què te'n sembla.
-
deulonder | 27-10-2004 | Valoració: 10
Sempre va bé de conèixer la història del poble jueu, ni que sigui perquè a Europa l'antisemitisme és un vici continental
-
deulonder | 27-10-2004
He trobat interessant aquest relat, ara que he començat a llegir-me la història d'Israel d'en Joan B. Culla.
Xalom -
deulonder | 26-10-2004
Per un error meu en el compte de caràcters, la introducció a aquest relat apareix escapçada; el text complert de la introducció és:
Com ens han ensenyat a tots, Ferran II el Catòlic es casà amb la reina de Castella Isabel I la Catòlica, per això, d’aquesta parella reial se’n diu els Reis Catòlics. D’aquest matrimoni, en nasqué un fill gloriós: l’Espanya unida, inseparable i indivisible, que posava fi a una època de divisió d’Espanya en què, per a més horror, havia estat dominada pels àrabs.
Els que tenen uns quants anys deuen recordar la cançoneta aquella de Isabel y Fernando, el espíritu van formando que acaba parlant d’una una sagrada bandera. A d’altres de més joves, la memòria només els pot arribar a saber que 1992 fue el año de España perquè s’hi va commemorar el V Centenario de tres grandíssims fets com foren:
a)la Conquesta de Granada i la expulsión de la morisma (el concepte morisma deu designar ací la població del regne de Granada que, com és sabut, eren persones de cultura àrab i de religió musulmana)
b)el descubrimiento del Nuevo Mundo (per això, avui dia, el 12 d’octubre és la Fiesta Nacional de España, tal com en el seu moment va instituir-ho el govern del PSOE malgrat les objeccions que hom pugui plantejar a la pretensió d’haver descobert un continent habitat per pobles de tradició mil·lenària i el fet, perfectament conegut, que l’arribada dels espanyols a Amèrica va significar l’opressió i l’extermini de la gent que hi vivia)
c)la publicació per Antonio de Nebrija de la primera Gramática Castellana, para hacer de la lengua vehículo del Imperio (sense comentaris)
Malgrat el que pugui semblar a primera vista, les expressions ací escrites en cursiva no estan pas tretes d’un manual de l’antiga Formación del Espíritu Nacional sinó de l’entrada Fernando V el Católico pàgina 2.292 volum VI d’una dita Gran Enciclopedia Universal editada a Madrid per l’Instituto Lexicográfico Durvan el 1996, és a dir, quan a Espanya encara hi manaven els progres del PSOE i no pas els neo-fatxes del PP.
Per ser honestos, cal reconéixer que, malgrat tot, hi ha un cert progrés des dels temps de la Falange: el tercer fet del año hispánico de 1492 és la publicació de la gramàtica de Nebrija i no pas l’expulsió dels jueus; tot i així, encara els queda un llarg camí per recórrer.
El 1504, la reina Isabel I la Catòlica va morir. Aleshores, Ferran II va voler continuar governant Castella, però es va trobar amb un problema: a Castella, ell no hi era pas rei per dret propi, sinó, únicament, com a marit d’Isabel I. Els castellans ja se’n van cuidar de recordar-l’hi: van expulsar Ferran II del seu país cridant-li fuera de aquí, viejo catalanote , i proclamaren reina de Castella Joana la Boja, filla de Ferran II i d’Isabel la Catòlica. Llavors, Ferran II va prendre la decisió de casar-se de nou; la núvia fou Germana de Foix, neboda del rei de França; l’any 1509, d’aquest matrimoni, nasqué un fill, anomenat Joan.
En realitat, Joan va viure només unes hores; per això, com que no va tenir cap més hereu, Ferran II deixà la Corona d’Aragó a la seva filla Joana la Boja, mare de Carles I de España y V de Alemania. D’aleshores ençà, Castella i la Corona d’Aragó quedaren unides sota un mateix monarca i es materialitzà la unidad de España forjada por los Reyes Católicos.
Però, i si Joan hagués aconseguit viure prou com per poder heretar la Corona d’Aragó del seu pare Ferran II, i esdevenir, així, Joan III d’Aragó? A Castella, arran de la incapacitat mental de Joana la Boja, es proclamà rei el seu fill Carles I, el qual, per herència dels seus avis paterns –Maximilià d’Àustria i Maria de Borgonya- va rebre, a més, els Països Baixos i el Sacre Imperi Romano-Germànic, d’on fou emperador sota el nom de Carles V. A Carles, no li hauria correspost pas la Corona d’Aragó perquè ací l’hereu legítim hi hauria estat el seu oncle Joan III en tant que fill mascle de Ferran II, mentre que Joan III no hauria pogut pas heretar Castella perquè no hi hauria tingut cap dret. Així doncs, si a finals del segle XV, el cardenal Margarit, bisbe de Girona i destacat humanista, havia celebrat el matrimoni dels Reis Catòlics com el moment gloriós en què s’unien la Hispania Citerior i la Hispania Ulterior , després de la mort de Ferran II el Catòlic (1516), la Hispania Citerior i la Hispania Ulterior es separien de nou perquè, amb Joan III, la Corona d’Aragó continuaria independent de Castella, regida per Joana la Boja i el seu fill Carles I.
-
deulonder | 26-10-2004
això del color dels teus ulls era una broma; he deduït que eres mallorquina per algunes de les teves expressions i pel teu interès en la qüestió de Mallorca
-
deulonder | 26-10-2004
He descobert que eres mallorquina pel color dels teus ulls
-
deulonder | 26-10-2004
Accepto l'afegitó; tens tota la raó del món, que potser ets mallorquina?
Nous recomanats editora
Últims comentats
Nous més llegits
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 34 minuts] (4311 lectures)
- CARLES 33. CINQUENA CITA. UN VAIXELL. (2355 lectures)
- MARE (2235 lectures)
- PESSEBRE 2024 (2218 lectures)
- Apostolat (1674 lectures)
- ACARONA'M (1431 lectures)
- Sobre la Tolerància (577 lectures)
- BRINDAR (488 lectures)
- Cagallonada gastronòmica (418 lectures)
- El comtat (369 lectures)
Nous més comentats
Nous més votats
- MARE (Agrada a 4 relataires)
- ACARONA'M (Agrada a 3 relataires)
- COM HI HA DÉU!... (Agrada a 3 relataires)
- I ara, qui deu ser? (Agrada a 2 relataires)
- Que fer si el teu gat et parla? (Agrada a 2 relataires)
- BRINDAR (Agrada a 2 relataires)
- Mare de gelatina (Agrada a 2 relataires)
- Apostolat (Agrada a 2 relataires)
- Reflexió a l' arribar la nit (Agrada a 1 relataires)
- Chaussettes (Agrada a 1 relataires)