Recorda que la independència de Portugal es va aconseguir en gran part gràcies al fet que Catalunya també s'havia sublevat i Espanya no va poder lluitar pas en dos fronts alhora.

Muito obrigado pel seu comentario.

Sí, que a Catalunya hi hagi un bar anomenat Felip V és un autèntic mal rotllo

Gràcies per la crítica; admeto que no tinc gaire traça a l'hora de crear relats de pura ficció; potser el que més s'assembla al que tu busques són els relats Atlàntida i l'Emperador, aquest darrer, tal com es pot veure, és el que ha tingut menys èxit de tots

A mí sí que m'importa el tema de Catalunya o Espanya; fins i tot suposant que els dirigents d'un estat català independent fossin els Maragall, Clos, Mas, Carod etc que tots coneixem les coses no serien tan dolentes com ara.
Per altra banda, la indiferència sempre afavoreix l'ordre de coses establert, que, en aquest cas, és Espanya.

La situació potser no seria la mateixa però sí que s'assemblaria a la de "Setanta Anys"

La teva possibitat podria ser però no he volgut pas considerar-la.
Una victòria de la República a la Guerra Civil no donaria pas al món ucrònic de "Setanta Anys" perquè en aquest cas, la República no guanyava pas la Guerra Civil perquè no hi havia guerra civil.

Gràcies pels teus comentaris.

La salvatge i brutal repressió que va dur a terme el règim franquista durant tots els seus quaranta anys d'existència des de l'inici de la guerra civil fins a la mort del dictador no veig pas que desmenteixi ni legitimi el terror revolucionari perpetrat per anarquistes i comunistes a l'Espanya republicana durant la Guerra Civil.
Per cert, la violència d'anarquistes i comunistes era "del poble" o d'uns sectors polítics que aspiraven al poder absolut?

Gràcies pel comentari

Home, sóc historiador i per això tinc coneixements sobre el tema

Sí, he vist la història d'una manera curiosa. Si vols et convido a llegir els meus tres relats que també he publicat ací i a veure què te'n sembla.

Sempre va bé de conèixer la història del poble jueu, ni que sigui perquè a Europa l'antisemitisme és un vici continental

He trobat interessant aquest relat, ara que he començat a llegir-me la història d'Israel d'en Joan B. Culla.

Xalom

Per un error meu en el compte de caràcters, la introducció a aquest relat apareix escapçada; el text complert de la introducció és:

Com ens han ensenyat a tots, Ferran II el Catòlic es casà amb la reina de Castella Isabel I la Catòlica, per això, d’aquesta parella reial se’n diu els Reis Catòlics. D’aquest matrimoni, en nasqué un fill gloriós: l’Espanya unida, inseparable i indivisible, que posava fi a una època de divisió d’Espanya en què, per a més horror, havia estat dominada pels àrabs.
Els que tenen uns quants anys deuen recordar la cançoneta aquella de Isabel y Fernando, el espíritu van formando que acaba parlant d’una una sagrada bandera. A d’altres de més joves, la memòria només els pot arribar a saber que 1992 fue el año de España perquè s’hi va commemorar el V Centenario de tres grandíssims fets com foren:
a)la Conquesta de Granada i la expulsión de la morisma (el concepte morisma deu designar ací la població del regne de Granada que, com és sabut, eren persones de cultura àrab i de religió musulmana)
b)el descubrimiento del Nuevo Mundo (per això, avui dia, el 12 d’octubre és la Fiesta Nacional de España, tal com en el seu moment va instituir-ho el govern del PSOE malgrat les objeccions que hom pugui plantejar a la pretensió d’haver descobert un continent habitat per pobles de tradició mil·lenària i el fet, perfectament conegut, que l’arribada dels espanyols a Amèrica va significar l’opressió i l’extermini de la gent que hi vivia)
c)la publicació per Antonio de Nebrija de la primera Gramática Castellana, para hacer de la lengua vehículo del Imperio (sense comentaris)
Malgrat el que pugui semblar a primera vista, les expressions ací escrites en cursiva no estan pas tretes d’un manual de l’antiga Formación del Espíritu Nacional sinó de l’entrada Fernando V el Católico pàgina 2.292 volum VI d’una dita Gran Enciclopedia Universal editada a Madrid per l’Instituto Lexicográfico Durvan el 1996, és a dir, quan a Espanya encara hi manaven els progres del PSOE i no pas els neo-fatxes del PP.
Per ser honestos, cal reconéixer que, malgrat tot, hi ha un cert progrés des dels temps de la Falange: el tercer fet del año hispánico de 1492 és la publicació de la gramàtica de Nebrija i no pas l’expulsió dels jueus; tot i així, encara els queda un llarg camí per recórrer.
El 1504, la reina Isabel I la Catòlica va morir. Aleshores, Ferran II va voler continuar governant Castella, però es va trobar amb un problema: a Castella, ell no hi era pas rei per dret propi, sinó, únicament, com a marit d’Isabel I. Els castellans ja se’n van cuidar de recordar-l’hi: van expulsar Ferran II del seu país cridant-li fuera de aquí, viejo catalanote , i proclamaren reina de Castella Joana la Boja, filla de Ferran II i d’Isabel la Catòlica. Llavors, Ferran II va prendre la decisió de casar-se de nou; la núvia fou Germana de Foix, neboda del rei de França; l’any 1509, d’aquest matrimoni, nasqué un fill, anomenat Joan.
En realitat, Joan va viure només unes hores; per això, com que no va tenir cap més hereu, Ferran II deixà la Corona d’Aragó a la seva filla Joana la Boja, mare de Carles I de España y V de Alemania. D’aleshores ençà, Castella i la Corona d’Aragó quedaren unides sota un mateix monarca i es materialitzà la unidad de España forjada por los Reyes Católicos.
Però, i si Joan hagués aconseguit viure prou com per poder heretar la Corona d’Aragó del seu pare Ferran II, i esdevenir, així, Joan III d’Aragó? A Castella, arran de la incapacitat mental de Joana la Boja, es proclamà rei el seu fill Carles I, el qual, per herència dels seus avis paterns –Maximilià d’Àustria i Maria de Borgonya- va rebre, a més, els Països Baixos i el Sacre Imperi Romano-Germànic, d’on fou emperador sota el nom de Carles V. A Carles, no li hauria correspost pas la Corona d’Aragó perquè ací l’hereu legítim hi hauria estat el seu oncle Joan III en tant que fill mascle de Ferran II, mentre que Joan III no hauria pogut pas heretar Castella perquè no hi hauria tingut cap dret. Així doncs, si a finals del segle XV, el cardenal Margarit, bisbe de Girona i destacat humanista, havia celebrat el matrimoni dels Reis Catòlics com el moment gloriós en què s’unien la Hispania Citerior i la Hispania Ulterior , després de la mort de Ferran II el Catòlic (1516), la Hispania Citerior i la Hispania Ulterior es separien de nou perquè, amb Joan III, la Corona d’Aragó continuaria independent de Castella, regida per Joana la Boja i el seu fill Carles I.

això del color dels teus ulls era una broma; he deduït que eres mallorquina per algunes de les teves expressions i pel teu interès en la qüestió de Mallorca

He descobert que eres mallorquina pel color dels teus ulls

Accepto l'afegitó; tens tota la raó del món, que potser ets mallorquina?