Acostat, si vols...

Un relat de: Clara Garcia Collado
Deixa'm besar aquests llavis, rogencs, fins, prims, assedegats. Que fa ja temps que m'ho demanen a crits, totes les nits, en somnis infinits, entre mirades de complicitat i carícies de proximitat. Sento els teus llavis, prop dels meus, sento que et tinc aprop, que em giraré i et veuré, sento els teus dits, recorrent la meva esquena ara nua, que un bri de llum il·lumina. Ulls, mirades, llavis, petons, mans, carícies, cor, batecs, i el teu respirar. Em perdo entre els teus braços, em perdo dins teu. I feia ja temps que no em passava, però sento aquell mal de panxa quan et tinc aprop, necessitat d'apartar-te la vista quan et veig, per no voler-me delatar. Fes-me teva aquesta nit, estem sols, apodera't de mi, se que es el que vols. No t'obligaré a que vinguis... però cal que sàpigues que ja no ens queda tant temps com ahir, s'esfuma, com tu després de cada bes de nit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: