Cercador
Persones especials....
Un relat de: joandemataroDedicat al Joan Carles i l'Imma... amb tota la meva estimació.
Amollides les paraules
surten del seu endins.
Contingudes, assuavides,
suren en càlids corrents
i arriben tan ensucrades
que s'escolen pels sentits
traspunxant sense ferir.
Fins i tot, metgen ferides
de tants sorolls sense pauses,
de l'agressió de les presses,
de tants monòlegs buits
que parlen sense escoltar...
Braços i mans l'acompanyen
esperonant el missatge,
mentre els seus ulls espurnegen
i enlluernen el moment...
És així, és una amic
i amb la companya al costat,
són dos cors i un sol batec
que a mi em dóna conhort.
Comentaris
-
...[Ofensiu]Clara Garcia Collado | 21-07-2010
sempre va be, desconectar una mica:)
una forta abaçada! i que vaigi moltbe:D