Hem crescut junts, i ara toca oblidar-nos..

Un relat de: Clara Garcia Collado
Sóc incapaç , de deixar-te anar.

Tot i que no et parli, i no em parlis...

Tot i que els meus ulls no mirin en la mateixa direcció que els teus..

Tot i que els teus llavis hagin besat , i els meus no..

Tot i que siguem insensibles, davant de tot déu. Tu saps, i jo se.. que sense tu no soc res. No em deixis, no marxis, no t'allunyis, no. Queda't aquí amb mi, en la indiferència de un dia més que passa , deixa que pugui buscar la teva mirada entre les parets.. i després fer veure que no hem vist res.
He sentit com menties, per poder quedar-te amb mi, hem desmentit quan al fons ens feia mal, em crescut, junts. I ara si te'n vas, quedo coixa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: