Els petals de la nostra rosa.

Un relat de: Clara Garcia Collado
Cada pètal, es un somni compartit, una discussió que s'ha quedat a mitges.. i no a pogut amb nosaltres.Cada pètal, es un petó tant dolç com només saps fer-los tu. És cada nit que hem passat abraçats, dormint al costat l'un de l'altre.
Cada pètal és una carícia de les que fas començar als meus pòmuls, segueixes fins al coll, i cada cop prenen un nou recorregut...
Cada pètal, és una pedra més que cada mes llencem a l'estany, fins el dia que no en capegi cap més...
És despentinar-te sabent que t'enfadaràs, per poder anar a abraçar-te i que em diguis que m'estimes com no ho has fet mai.
Cada pètal és una creuada de mirades que només entenem tu i jo, entre la resta de gent, una mirada que busquem... són les ganes de seguir endavant, les promeses que ens han lligat, tendresa i complicitat.


I cada espina, es una llàgrima vesada. Cada espina, és una mirada que s'ha perdut en l'horitzó buscant els teus ulls. Cada espina, una nit que s'ha oblidat, un petó que no t'he volgut fer, un desig que s'ha esfumat com qui no vol res. Cada espina un somriure que no m'has tornat, una trucada sense contestar, un sms oblidat.Hi ha roses que és panseixen mol ràpid, hi ha roses que tenen més espines que pètals... nosaltres tenim més pètals que espines...

PD: A vegades, punxes.. a vegades, veig que t'estim

Comentaris

  • La rosa[Ofensiu]
    jos monts | 27-04-2012 | Valoració: 10

    M`ha agrada el teu relat, i t'he hi afegiria que la rosa vermella, que ets tan apreciada com també tan esperada.
    Ella que pots fer despendre llàgrimes, sentiments d’amor, melangia i, fins i tot, el nostre últim adéu.
    Naixem amb tu, amb rams de roses, i morim en elles.
    Estic segur que guardes en cada un de els teus pètals la memòria escrita de la nostra vida.
    Fins i tot les guardes en la intransparència del teu color donant fe i testimoni de la veritat de la nostra vida.
    Ets delicada com també soferta.
    No suportes maltractaments i et malmets amb facilitat.
    Et defenses ràpidament: les teves arestes afilades i punxents es claven sense pietat com agulles que es defensen de l’intrús.
    No tot és de color rosa.
    Però la rosa vermella és i serà una...
    ROSA VERMELLA.

  • és així clara...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-04-2012 | Valoració: 10

    l'amor, la vida, les relacions, les amistats,... amb la seva part suau i acolorida i la seva part punxant, però fan un tot inseparable...
    gràcies pel teu amable comentari
    una abraçadeta
    joan